Qüestionant la versió oficial sobre la crisi i el paper de la banca
Mai no m’he acabat de creure massa els motius “oficials” sobre la crisi; però, arran de certes informacions que han aparegut darrerament, encara me’ls crec menys. Anem per pams.
Arguments “oficials” sobre la crisi:
- La crisi s’ha originat a causa de les hipoteques “subprime” nord-americanes i la desregulació del sistema financer mundial;
- Els sistema financer espanyol és dels més sòlids del món i, per aquest motiu, serveix de model per a la resta i es convida representants de l’Estat espanyol al G-20 i altres espais, per tal que el presentin.
Conseqüències suposables davant aquests fets (si fossin certs):
- Davant d’una crisi causada per la feblesa del sistema financer i amb una de les banques més fortes del món, l’Estat espanyol hauria d’estar millor preparat per afrontar la crisi;
- La retallada del crèdit que es dóna (per prudència) a països on el sistema financer és feble no ha de tenir lloc a l’Estat espanyol;
- La injecció de diners per salvar bancs i caixes en països on el sistema financer és feble no ha de ser un model per l’Estat espanyol.
I, tanmateix, la realitat és la següent:
- El govern espanyol ha impulsat un pla d’ajudes a la banca consistent en la injecció de 50.000 milions d’euros (l’equivalent a 1.000 euros per persona) i l’emissió d’avals per valor de 100.000 milions d’euros, i ara es planteja l’entrada en el capital dels bancs en dificultats;
- La banca espanyola redueix més el crèdit que l’europea;
- La crisi afecta més l’Estat espanyol que la resta d’Europa, fins doblar la mitjana d’atur de la UE i superant el màxim dèficit públic permès.
D’aquesta manera, permeteu-me ser escèptic davant d’un procés de “refundació del capitalisme” impulsat pels països rics on l’únic que es pretén és regular el sistema financer, per donar resposta a una crisi on qui la pateix més és precisament aquell estat amb un sistema financer més segur. No serà que el problema és el capitalisme en si mateix i cal començar creant una banca pública que es guiï per valors ètics i beneficis col•lectius? Fins quan posarem pedaços a un sector estratègic en mans privades?
I això que me n’he estat de comentar aspectes encara més lamentables, com l’augment del 40% en el sou dels directius i les directives de Caixa Catalunya (malgrat la reducció en un 60% dels beneficis) o el fet que la banca es gasti els diners provinents de fons públic comprant deute públic, per tal d’incrementar el seu benefici de forma immoral, sense riscos i usant els impostos del i la contribuent…
Deixa un comentari