El món al revés: els socialistes defensant el lliure mercat i Bush nacionalitzant empreses

L’economia no és una ciència exacta, això ho tenim clar totes i tots. Les ideologies i la coherència entre fets i paraules respecte aquestes no és una necessitat ni un requeriment, això també és ben sabut per tothom. Tanmateix, així i tot, no puc deixar de sentir-me perplex, no tant pel rumb que pren (o deixa de prendre) el meu país (com la majoria de la ciutadania catalana, segons els sociòlegs), sinó per com s’està desenvolupant la crisi econòmic i, sobretot, per la resposta que se li està donant.

Si ens centrem a l’Estat espanyol, veiem com el govern teòricament d’esquerres de Zapatero aplica una defensa ferotge del lliure mercat, sense voler intervenir-hi, perquè al final aquest ja s’autorregularà. Unes paraules que recorden molt les dels teòrics liberals de dècades enrere, que blasmaven de Keynes per intervencionista i per posar pals a les rodes al majestuós equilibri espontani i perfecte de la llei de l’oferta i la demanda.

L’anàlisi alternatiu seria que des de l’executiu central no tenen ni idea de què fer i, per aquest motiu, no fan res. I podem sospitar que les coses van per aquí, atenent a algunes de les poques mesures que s’han pres al respecte: introduir capital per reflotar una bombolla immobiliària a qui tothom culpa de la crisi (perquè quan peti definitivament, peti més fort?), reduir en un 70% la contractació pública per reduir la inflació (quan tothom coincideix que l’increment de l’IPC és degut als exagerats marges de benefici empresarial i no a les despeses laborals o a un suposat augment del poder adquisitiu de les classes treballadores), aplicar ara la Directiva Bolkenstein de privatització dels serveis públics (no fos cas que l’Europa liberal hagi de frenar per culpa d’una petita crisi…) o congelar els sous dels alts funcionaris i càrrecs polítics (les seves nòmines de mínim 80.000 € (més dietes i àpats, que en són la major part i no se’n veuen afectades) segur que se’n ressenteixen molt, d’aquesta mesura!). Què serà el següent i igual d’efectiu? Posar la crisi com a excusa per no pactar amb Catalunya un bon sistema de finançament? Ai, no, que això ja s’està fent…

El que no es pot negar és que l’aparell comunicatiu del PSOE ha tornat a actuar de meravella, fent-nos creure que la crisi ve de fora i per culpa de la crisi immobiliària mundial, quan l’Estat espanyol és el que presenta pitjors xifres en tots els sentits, a nivell de la UE-27 i l’OCDE, i quan la principal font de desocupació no és la construcció, sinó l’electrònica i la indústria. Llavors, tot i que sí és cert que la situació no és bona a nivell global, potser aquí no s’hagi fet bé alguna cosa, si és on ho rebem més, no? I, davant de tant de desgavell, qui pateixen més tot això són, per variar, la classes treballadores, que veuen com les xifres d’atur i inflació pugen, mentre el poder adquisitiu i la despesa en serveis socials es redueixen. En temps de bonança, uns s’enriquien i els altres s’apretaven el cinturó pel bé de tots, mentre que ara, en temps de crisi, els altres han d’apretar-se el cinturó més que mai, mentre els uns segueixen enriquint-se sense parar (només cal mirar les xifres de benefici de les empreses, sobretot les de l’IBEX 35 i de bancs i caixes).

I, mentrestant, als EUA, l’administració Bush decideix nacionalitzar les entitats financeres que fan fallida. S’han begut l’enteniment i ara fan política socialista? No ben bé, ja que això significaria que la riquesa del gran capital es repartiria en serveis socials per a les classes treballadores, mentre que el que succeeix als EUA és que amb els impostos dels contribuents se salven unes empreses que s’havien fet d’or a base de collar les classes treballadores i especular a tort i a dret. El neoliberalisme fa un pas més i redistribueix la riquesa del més pobre cap al més ric…

Així doncs, la situació queda en què, d’una manera o altra, la riquesa es privatitza en poques mans i la misera se socialitza entre la majoria, les classes treballadores. Veient-ho així, doncs, potser no m’hauria d’estranyar tant, ja que aquest és un capítol més de la novel·la de sempre…

Advertisements

~ per barrageneral a Setembre 24, 2008.

4 Respostes to “El món al revés: els socialistes defensant el lliure mercat i Bush nacionalitzant empreses”

  1. Sí, és això, no és tan sorprenent com sembla. Gràcies!

  2. Brfff, com sempre no entens res de res. Si Evo Morales nacionalitza un recurs natural per revendre’l a les multinacionals amb condicions justes, és evidentment un exercici de comunisme passat de rosca i despòtic. Que George Bush en canvi injecti diners als bancs i salvi el cul a entitats financeres irresponsables nacionalitzant-les és simplement un exercici de responsabilitat social. Si és que mira que és fàcil i t’entestes a no voler-ho entendre: en un casino, la banca sempre guanya.

  3. Home, és fàcil actualitzar 2 cops al dia si no escrius tanta cosa en un post com tú! XDDD M’encanta que el Zp vagi pel món orgullós de la nostra economia i dient que no hi ha crisis. Has sentit avui el que diu el nostre ministre? que la crisi es solucionarà si els reis d’orient venen d’Espanya??! si aquestes són les seves solucions…

  4. […] la realitat supera la ficció, més val enriure-se’n de tot plegat! Ja vaig escriure un article referint-ne a certes incoherències de la situació econòmica actual de “crisi econòmica”. I, […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: