Les receptes de Fidalgo per a la crisi: on s’ha amagat el sindicalista?

El secretari general de CCOO, José María Fidalgo, és conegut com un personatge moderat, molt allunyat dels principis radicals dels líders de les comissions obreres de la clandestinitat, lligades als plantejaments comunistes del PCE, la seva corretja de transmissió. És clar que llavors estem parlant de quan el PCE encara no havia esborrat la franja lila de la seva bandera estatal, de quan CCOO encara no havia firmat els Pactes de la Moncloa i de quan, en paraules d’Ignasi Riera, els sindicalistes encara treballaven.

Llavors, CCOO se situava com el sindicat radical d’àmbit estatal, davant d’una UGT molt més antiga, però que durant la dictadura franquista havia perdut la seva falç i martell. I, tanmateix, Fidalgo ja va ser acomiadat per motius sindicals el 1974; tres anys més tard va ingressar a CCOO i el 1981 ja n’era el líder de la federació de la sanitat (ell treballava de traumatòleg). Així doncs, n’ha viscut totes les fases, però és innegable que n’està protagonitzant la més moderada (per no dir claudicant).

Les seves renúncies al capdavant de CCOO des que va accedir al seu màxim càrrec, l’any 2000, han estat constants. Acords amb el govern popular totalment negatius per a les classes treballadores, reformes laborals i de pensions firmades amb el govern Zapatero que reduïen els drets i protecció laborals, campanyes a favor d’una Constitució europea de caràcter clarament neoliberal, xerrades organitzades per la FAES al costat de José María Aznar…

I, ara, en temps de crisi, tot postulant-se per repetir com a secretari general en el congrés de desembre, quan hauria de treure la seva vessant més radical per acontentar delegats/des i defensar els (escassos) drets laborals i socials de les classes treballadores que poden veure’s en perill per la situació econòmica… presenta les seves propostes més conservadores.

Així, en una conferència realitzada la setmana passada, Josep Maria Fidalgo va oferir un pacte social segons el qual des de CCOO s’oferia contenció salarial a canvi de mantenir la cobertura per desocupació. A la pràctica, va exposar que tornaria a firmar, un any més, l’Acord Interconfederal per a la Negociació Col·lectiva (ANC), que preveu increments salarials del 2% per a l’any 2008. Quan la inflació es mou entorn al 4,5%, podem veure clar que aquesta contenció salarial significa realment una forta pèrdua de poder adquisitiu per a les classes treballadores.

Aquestes declaracions sobten encara més quan el mateix director del Banc d’Espanya va acceptar explícitament que la crisi no és deguda a les despeses laborals, sinó als “desmesurats” beneficis empresarials dels darrers anys. Cal recordar que els beneficis empresarials han augmentat un 238,7%, entre el 1999 i el 2007 (la xifra més alta de la UE), mentre que el poder adquisitiu de les classes treballadores no augmenta des del 1995 (un fet únic a la UE i a l’OCDE)? Igualment, cal tenir en compte que cap altra agent (ni de l’esquerra, ni del centre, ni de la dreta) havia insinuat que caldria reduir les despeses generades per les prestacions d’atur; ans al contrari, tots els partits havien afirmat que calia augmentar els diners destinats a aquesta partida, per tal de preveure l’augment de les seves despeses. Per què, doncs, Fidalgo ofereix contenció salarial a canvi de garantir una qüestió que ningú havia posat en dubte?

Menció a part mereixen les declaracions, en la mateixa conferència, en les que s’oferia per mediar entre les comunitats autònomes per garantir que el sector públic “sigui 1 i no 17”. L’obsessió en contra de la descentralització de les qüestions socials i laborals ha estat una constant per part de Fidalgo, que criticava l’Estatut perquè segons ell trencava la caixa única de la seguretat social i s’ha posicionat en contra del traspàs de rodalies de Renfe i d’una molt limitada gestió d’Inspecció de Treball cap a Catalunya, amb arguments ben recambolescos.

Finalment, també en la mateixa conferència, es mostrà obert a parlar de l’abaratiment de l’acomiadament, un despropòsit en tota regla. I, tanmateix, no va plantejar cap reivindicació social per millorar la qualitat de vida de les classes treballadores. Serà que elles no pateixen la crisi?

En definitiva, doncs, veiem un líder d’un sindicat que ja no fa de sindicat, ja no defensa els drets laborals i ja no fa res més que fer el joc al govern central de torn, vendre les conquestes socials que van guanyar amb suor i sang els nostres avis i àvies a canvi de quantioses subvencions i carregar contra Catalunya i les seves demandes d’autogovern. A mi ja em perdonaran, però per fer això ja tenim la patronal i la dreta espanyolista…

Anuncis

~ per barrageneral a Setembre 30, 2008.

2 Respostes to “Les receptes de Fidalgo per a la crisi: on s’ha amagat el sindicalista?”

  1. Francament sempre he pensat que els representants dels grans sindicats feia molt que no formaven part del que representen, la classe treballadora, estan immersos en el sistema, sistema que els subvenciona i amb això els compra. I com diuen al meu poble qui té el cull llogat no seu quan vol.

    Amb el que exposes no deixes de corroborar el que em temia. Venen temps dificils i estem indefensos..

    Salut i força

  2. Hi ha a més un punt molt negre a l’historial de Fidalgo: l’actitud de traidoria amb els acomiadats de Sintel, als quals va abandonar a la seva sort. Està documentat a unes quantes pel.lícules: la marxa de centenars d’acomiadats que va acabar a Madrid per desgràcia, i malgrat els advertiments dels líders sindicals per evitar actes de violència, va concloure precisament amb una agressió a Fidalgo. Aquest acte violent va ser nefast per les aspiracions de Sintel, que després d’organitzar una espectacular marxa a peu des de diversos punts de l’estat espanyol, va veure com Fidalgo esdevenia, sota totes les càmares, la víctima.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: