M’he emocionat: Acció Jove de CCOO ens dóna la raó!

Avui ha passat una d’aquelles coses que fan que a un li caigui la llagrimeta. És d’aquells moments en els que, humilment, sents que alguna cosa ben feta has realitzat o pensat i que, malgrat les dificultats i la manca de recursos, algú et reconeix la feina, ni que sigui de forma indirecta, especialment quan és aquell o aquella a qui pretenies rebatre.

Així, quan el passat mes de maig de 2006 el govern progressista del PSOE pactava amb CCOO i UGT (entre altres, com la patronal) una reforma laboral, des de l’Espai Jove i des de la Intersindical-CSC no ho vèiem massa clar. Les grans centrals sindicals espanyoles i tota l’artilleria mediàtica socialista ens venia que l’acord era magnífic i exactament el que necessitaven l’estat, les classes treballadores i l’empresariat (difícilment es pot aconseguir unanimitat de benficiats i beneficiades entre classes socials, quan es tracten qüestions socials i laborals, però això no vol dir que sigui impossible). La reforma significava, bàsicament, que s’abaratia l’acomiadament (juntament amb ajudes a l’empresariat), com a eina per tal d’incentivar la contractació indefinida, ja que la temporalitat era un dels grans problemes de les classes treballadores, especialment del jovent (a qui ens van vendre que havia de beneficiar més la mesura).

Com he dit, nosaltres, modestament, no ho vam veure massa clar. No teníem (ni tenim) la gran quantitat de persones alliberades i encarregades d’analitzar, pensar i dirimir les millors opcions socials i laborals per a les classes més humils, però, tot i això, vam gosar alçar la veu contra l’uniformisme mediàtic d’opinions per dir que aquella mesura era propaganda pura que només afavoria l’empresariat. Ens van ignorar, silenciar i obviar, però, com ja n’estàvem acostumats i acostumades, encara vam poder deixar anar una xifra que crèiem prou eloqüent: llavors, l’espanyol ja era l’estat de l’OCDE que més havia reduït les despeses d’acomiadament, des de l’any 1988, però, en el mateix període, la temporalitat en la contractació havia augmentat del 23 al 34,4% (la mitjana europea estava al 15,8%, llavors). I, tanmateix, van seguir vanagloriant-se i afirmant que aquella reforma laboral era d’una utilitat impecable i d’una eficiència fora de tot dubte.

I, tanmateix, dos anys més tard, quan ja començava a ser moment de passar comptes, Acció Jove de CCOO va presentar a finals del mes passat un informe sobre “Joves i ocupació a Catalunya”. En ell, s’hi fa un anàlisi de les dades sobre la situació dels i les joves del Principat en relació amb el mercat de treball. El document és força objectiu, ja que es limita a comentar xifres, tot i que a l’apartat de conclusions és quan hi podem trobar certa càrrega argumentativa. I, així com de passada, s’hi poden llegir els següents paràgrafs:

“Amb aquestes dades sobre la taula, podem afirmar que els diversos paquets de mesures de les conversions bonificades de contractes temporals a indefinits, que existeixen a l’actualitat no reverteixen en els i les treballadores joves.

Les persones joves no es veuen beneficiades per aquestes bonificacions, gaudint d’un augment de l’índex de contractes indefinits, tot i que els joves entre els 16 i els 30 anys són un dels col·lectius diana d’aquestes mesures.”

Més enllà de la lògica satisfacció autocomplaent de veure que una major quantitat de recursos no implica major capacitat d’anàlisi, bon funcionament i millor defensa dels interessos del jovent treballador, el llegir això deixa un regust força amarg, ja que, per esperable, la constatació de l’augment de contractació temporal mai és una bona notícia.

Quan haurem d’esperar per jubilar les velles organitzacions sindicals, més encarades a mantenir el seu status i subvencions que a defensar les classes treballadores i el país? Fins que no fem aquest pas, que altres nacions sense estat (com Euskal Herria i Galiza) ja han fet, anirem perdent temps per avançar cap a un verdader Estat del Benestar i, com en aquest cas, a cada bugada hi perdrem un llençol.

Advertisements

~ per barrageneral a Octubre 16, 2008.

2 Respostes to “M’he emocionat: Acció Jove de CCOO ens dóna la raó!”

  1. Molt ben dit. Com diriu un cule: Que n’aprenguin!

    I molt bona reflexió, no abaixant el nivell del bloc en cap moment.

    Una abraçada!

    Marc

  2. Ja he actualitzat el bloc… Sí, simplement és amb un ex. de classe, però què hi farem! jeje

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: