Puigcercós esbossa les seves propostes per tal d’actualitzar l’esquerra, però oblidant explicar com i on s’haurien d’aplicar

Entre ahir i avui he tingut l’ocasió de llegir el text de la conferència que Joan Puigcercós va realitzar el passat dijous, en la qual pretenia actualitzar l’ideari d’esquerres, posant-li un accent republicà, en un moment en el que la dreta s’està reinventant, a la vegada que refunda el capitalisme. Així, tal com acabà la conferència, Puigcercós afirma que “des de l’esquerra i amb la mirada republicana volem aportar un nou impuls als valors que ens han d’ajudar a superar la primera crisi global i sobretot a fer una societat més lliure i responsable”.

Us he de confessar que la valoració que aquí en faci serà molt en calent i a l’espera del que desitjo llegir aviat de l’amic Lluís Pérez, persona molt entesa del republicanisme i de qui n’he après el poc que en sé de la matèria, en base a parlar amb ell i llegir-li el bloc, motiu pel qual n’espero amb candeletes una crítica propera de l’acte de dijous.

En tot cas, Puigcercós va usar la conferència de dijous passat per presentar una nova esquerra que anomena “republicana”, per tal de diferenciar-la de la “clàssica” (la qual tampoc va definir massa, tot i que suposo que deu ser la que ara mateix s’aplica per part dels partits socialdemòcrates en els països occidentals). Aquesta esquerra hauria d’estar caracteritzada pels valors de la llibertat (entesa com a “no dominació”), la responsabilitat (que cadascú/una sigui cívic i conscient que és amb esforç que es construeix la societat i el benestar) i la igualtat (entesa com a justícia social, integració i igualtat d’oportunitats) i tindria l’educació, la família i els mitjans de comunicació com a eines per tal de fomentar aquests valors.

El primer que voldria fer en base al contingut d’aquesta conferència és reconèixer-ne la idoneïtat del moment, quan el socialisme i la socialdemocràcia s’han convertit al socal-liberalisme i el comunisme té dificultats per actualitzar l’ideari i sortir de la marginalitat i quan el moment de crisi actual, on el capitalisme ha mostrat les seves misèries i es troba ferit de mort, només rep respostes de la dreta per tal d’apuntalar un sistema que no s’aguanta, a causa de la feblesa de l’esquerra actual.

Així, se li ha de reconèixer a Esquerra la seva capacitat per tal de trasbalsar la política catalana, durant les darreres dècades, amb propostes trencadores que han quallat en la societat fins més enllà de l’electorat propi del partit, com quan va declarar-se partit independentista (amb Colom), quan va lligar de forma magistral la necessitat de lligar la lluita per la justícia social amb la de l’alliberament nacional o quan va reformular el concepte de ciutadania catalana (ambdues, aportacions de Carod).

Tanmateix, la diferència d’aquestes aportacions d’Esquerra amb l’actual és que els anteriors eren conceptes que ja feia temps que el Moviment Català d’Alliberament Nacional defensava en els seus cercles i que foren adoptats, rebaixats i maquillats abans d’integrar-los a l’ideari d’Esquerra. Ara, per contra, Puigcercós neda contracorrent, defensant un canvi de rumb genuï, que es demarca del que altres organitzacions més petites hagin pogut defensar fins ara, amb el que el gest és prou més novedós. Malgrat tot, i sabent que el contingut no és exclusiu del Puigcercós i que la conferència s’ha d’entendre com un acte de precampanya, sobta veure al de Ripoll fent de teòric, ja que sempre se l’havia tingut com a home d’acció, a diferència d’altres com Pujol, Obiols o el ja citat Carod (potser, precisament per fer-se més l’intel·lectual, va guarnir la seva elocució de tantes i tant variades cites).

Entrant en l’ideari que defensà, li he de reconèixer igualment a Puigcercós que va citar diversos valors que l’esquerra actual cuida poc, que és perillós cedir a la dreta i sobre els quals, per tant, cal treballar-hi i trobar-hi quin enfocament se li pot donar des d’una vessant social. Cal partir de la premisa que, mentre Puigcercós defensa postulats que neden entre la socialdemocràcia i el social-liberalisme (almenys en teoria, perquè, a la pràctica, Esquerra aplica polítiques plenament social-liberals), jo aposto per un socialisme anticapitalista i, per tant, no arribarem a les mateixes conclusions, però això no treu que, en la seva conferència, el de Ripoll va posar com a deures a tota l’esquerra el pensar com encabir (o no, si es decideix així) diversos valors i tasques de les que aquesta ha mancat o ignorat darrerament.

Estem parlant de qüestions com la necessitat d’implantar certa autoritat i respecte al si de l’escola i la família (que no autoritarisme), de promoure la cultura de l’esforç i la disciplina (allà on toca), de reclamar uns deures a la nova immigració (més enllà de donar-li uns drets), de dignificar el civisme com a forma de cooperació dels ciutadans i les ciutadanes d’una societat (i no com el cinisme actual de les normatives municipals), de saber trobar el punt en el qual no confondre igualtat amb igualitarisme (és a dir, no tractar i recompensar tothom per igual, sinó segons capacitats i voluntat de treball)…

Més enllà de la valentia de ficar sobre la taula totes aquestes qüestions, però, arriba la crítica. Així, primerament, voldria destacar el fet que, malgrat que reconec la vàlua dels valors (Marx ja defensava que cada model de societat construiria els seus), em costa molt imaginar-los allunyats del model de societat sobre els quals s’han d’edificar, i és que Puigcercós gairebé no va donar cap pista sobre quines aplicacions concretes hauria de tenir aquest “canvi de rumb” de l’esquerra, ni en forma de lleis, d’acció política o de res de res. I aquesta observació no és gratuïta, ja que si bé un canvi de valors pot provocar un canvi de model de societat, normalment és el canvi de societat el que ha de provocar el major canvi en els valors predominants, sobretot si la nova societat canvia allò realment significatiu: el model econòmic i de propietat. Per contra, el president d’Esquerra es va moure en tot moment en el terreny de les idees i els valors, en un clar exemple del postmaterialisme que ell mateix va criticar.

Igualment, més enllà d’impulsar un nou model d’esquerra, la republicana, potser caldria recuperar i actualitzar vells valors de l’esquerra que ell anomena “clàssica” que han estat oblidats o mal interpretats (i que, de fet, ja incorporen l’ideari republicà). I és que ara, més que mai, l’ideari de l’esquerra més combativa pren més rellevància que mai, davant la crisi capitalista, ja que es confirmen molts vells temors que finalment s’han acomplert i és que, com fa temps que els i les marxistes pronostiquen, el capitalisme s’ha col·lapsat. Abans de sumar-li nous valors que el facin agonitzar unes dècades més (mentre va destrossant el planeta i la població que hi viu), potser caldria fer tàbula rasa i pensar globalment un nou sistema més ètic i just, encara que després uns/es defensin arribar-hi mitjançant fórmules revolucionàries i uns/es altres en defensin de reformistes. El que no pot ser és que aquesta “nova” vessant republicana de l’esquerra, edificada en base a unes crítiques prou demagògiques i hetèries a l’esquerra “clàssica”, serveixi com a base ideològica per justificar les limitacions del projecte social de l’actual direcció d’Esquerra, no només de cara al socialisme, sinó també a la socialdemocràcia. D’aquesta manera, construir a mida un nou ideari i repensar valors permetria explicar els motius pels quals s’estan abandonant certs valors i pràctiques històriques de l’esquerra, a causa de l’adhesió a una nova filosofia de l’esquerra, teòricament igual de social, quan en realitat el que es fa és moderar el discurs i acostar la pràctica política cap a la dreta. Això no seria tan estrany, quan és el “liberal” Puigcercós qui comanda el vaixell.

De la mateixa manera, hi ha altres motius que em fan ser escèptic, com el fet que defensi que es poden aplicar les seves idees simplement mitjançant l’educació (encara que sigui transversal, en família, mitjans de comunicació i escola, tot i que tampoc se sap massa com s’enfocaria el procés), la crítica força gratuïta al multiculturalisme (apostant per una integració que va en contra de la història del país, tan mestís com acollidor), l’enfocament ambigu sobre la nova immigració (com es pot aplicar un contracte social sense cap tipus d’imposició?), el fet de defensar que l’actual globalització es pot entendre com una oportunitat (de què?, de carregar-se el món?), l’atreviment de dir que de facto la Generalitat està actuant com una República (essent sincers/es, estem actuant amb una sobirania més semblant a la d’Extremadura que a la de Portugal) o l’estrany oblit de lligar la lluita per aquests valors republicans amb les reivindicacions sobiranistes (gairebé inexistents, durant la conferència).

En definitiva, doncs, malgrat reconèixer l’atreviment de voler actualitzar un ideari d’esquerres al que ara li cal un bon rentat de cara i sabent d’antuvi que les seves reivindicacions socials disten molt de les meves, el discurs de dijous de Joan Puigcercós quedà força coix, sobretot en la vessant pràctica dels seus valors, i jubila massa aviat una esquerra “clàssica” que encara té molt a dir, si se la sap llegir adequadament, se la fa prou atractiva i moderna i se la lliga amb aquell col·lectiu que més pot beneficiar, les classes treballadores. A veure com ho porten els i les d’Iniciativa, on sembla que aprofitaran la propera Assemblea per recuperar idees anticapitalistes, malgrat que a la pràctica no apliquen polítiques massa més d’esquerres que les de Puigcercós…

Anuncis

~ per barrageneral a Novembre 2, 2008.

Una resposta to “Puigcercós esbossa les seves propostes per tal d’actualitzar l’esquerra, però oblidant explicar com i on s’haurien d’aplicar”

  1. Doncs si, crec que ara es el moemnt de rellançar els valos de l’esquerra marxista anticapitalista, no d’anar a ressucitar la tradició de la familia… en fi, ERC tan desorientada com sempre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: