“No, you can’t!” Perquè, si jo fos nord-americà, NO votaria per Obama

Ens posen un candidat demòcrata, negre, amb una oratòria brillant, missatge de canvi i amic de la Scarlett Johansson i el Bruce Springsteen i Europa ja baveja. Segurament hi ha qui ha seguit la seva campanya i està plenament d’acord amb el que proposa, però, malgrat que no sóc un expert de la política nord-americana, el fenomen Obama me’l miro amb força més escepticisme que molts/es hooligans que li han aparegut per aquí i que mai abans s’han interessat per la política local o nacional o, si ho han fet, ha estat per sentenciar que “tots els polítics són iguals”.

No voldria ara malparlar d’una recent figura intocable de l’ideari progressista europeu, però, ja sap molta gent que bona part de les seves propostes aquí serien titllades de conservadores? El seu discurs de canvi i de poder fer coses noves està buit de contingut i ple d’estètica, no aporta res a un panorama nord-americà difícil de canviar, avui per avui. La retòrica divina sap fer ballar paraules hetèries que després satisfan a tothom, fan omplir espais immensos de persones que creuen entendre de forma diferent el que s’hi diu i alimenta desitjos d’uns EUA més socials, democràtics (en el panorama internacional) i menys bel·ligerants, quan el missatge de fons dista prou d’aquests desitjos.

Encara em falta sentir a parlar a Obama de classes treballadores (emmirallat com està en les classes mitjanes, centre del somni americà) o de redistribució de la riquesa, que vagi una mica més enllà d’algunes polítiques keynesianes que afavoreixen més l’economia que el benestar general. Cal reconèixer que Obama és millor que Bush i que McCain, sens dubte, i que algunes de les seves propostes són positives, dins una societat nord-americana esclava del lliure mercat, tot i que cal veure si aquests avenços serveixen per compensar nombroses qüestions que farien que qualsevol altre candidat fos considerat clarament conservador.

Així, si bé ens han parlat molt de les retallades d’impostos per a les famílies amb ingressos menors a 250.000 dòlars anuals, cal fer una simple operació per descobrir que això significa un sou de més de 13.000 € mensuals, en 14 pagues. Qui cobra això, es pot considerar classe humil? La reforma fiscal que fa poc ha anunciat el conservador Sarkozy és força més ambiciosa. I, de fet, la retallada d’impostos seria de 500 o 1.000 dòlars, segons fos per un individu o per una família, una xifra semblant al xec dels 400 € de Zapatero que tan demagògic i inútil hem considerat. Per contra, promet una ajuda encoberta a l’empresariat de 3.000 dòlars per cada empleat/da contractat/da, una xifra que, si bé hauria de servir per crear ocupació, seria força major a les retallades fiscals a les classes “humils” i servirien per contractar persones que després creessin plusvàlua a la part contractant. Tot un negoci.

Igualment, si bé es parla de les millores del sistema sanitari, l’extensió del subsidi per desocupació o la creació d’un sistema de préstecs per a petites empreses, el que converteix Obama en un progressista exemplar, potser caldria comparar-ho amb les polítiques empreses pel neocon Bush per combatre la crisi. Així, aquestes, a més del rescat financer, consisteixen en increments en les partides d’ajuda per comprar menjar, l’ampliació de les assegurances per desocupació, l’augment de la despesa en infraestructures per crear ocupació, una major facilitat d’accés a les línies de crèdit a la ciutadania i la petita empresa i un augment de les ajudes del sistema sanitari. Curioses coincidències amb judicis diferents?

O potser ens podríem fixar en les qüestions internacionals, les quals, com a europeus i europees, ens afecten més. Doncs el cas és que el progressista Obama creu que cal un “final responsable” per a la Guerra d’Iraq i, per això, ha anunciat pressions a l’OTAN perquè hi enviï soldats, moment en el qual en podrà enviar 10.000 dels i de les seves a l’Afganistan, tal com ha avançat, per tal de lluitar contra Al-Qaeda. Igualment, també ha anunciat que enviarà tropes al Pakistan, si disposa d’informació “fidedigne” que Bin Laden es troba allí i el país àrab no el vol entregar, així com ha anunciat intervencions a l’Iran, si progressegueixen amb la voluntat de disposar d’armes nuclears o “patrocinant el terrorisme”. No és d’estranyar tampoc, ja que, com a senador, Obama es va mostrar favorable a la intervenció al Líban, així com afirma que prendrà part de forma unilateral contra qualsevol moviment que posi en perill Israel o la unitat jueva de la ciutat de Jerusalem. De la mateixa manera, el candidat demòcrata, malgrat acceptar parlar amb Cuba, ha anunciat que en mantindria el bloqueig “com a palanca d’influència” i que donaria suport a tempatives de “canvi de règim” a Veneçuela. Així, doncs, es mantindria la política d’intervenció directe i d’àrbitre del món, per part dels EUA, creant guerres allà on li convingués i enviant tropes on no se li rendís vassallatge. Igualment, s’agraeix la voluntat de tancar Guantánamo, tot i que cal recordar que és una promesa que comparteix amb McCain.

Podríem recordar quan Obama es va pronunciar a favor d’ampliar els supòsits en els quals poder aplicar la pena de mort, quan va mostrar-se favorable a la facilitat de la població per accedir a les armes de foc o als 126.000 dòlars rebuts els darrers anys per part dels gegants hipotecaris estavellats Freddie Mac i Fannie Mae (un exgerent del primer és el responsable de finances de la seva campanya), tot i que suposo que ja ens anem fent una idea del fet que, malgrat presentar certes millores en alguns aspectes, el missatge de canvi d’Obama és majoritàriament façana, estètica i, sobretot, lema electoral. Qui esperi un gran gir amb la possible victòria del candidat demòcrata, probablement s’endugui una decepció. Els EUA seguiran essent els EUA, on la gent rica seguirà essent cada cop més rica i la gent pobra, cada cop més pobra, mentre el seu exèrcit continuarà ruixant amb benzina els incendis que s’obriran (o obrirà) arreu del món.

I que consti que prefereixo que guanyo Obama a McCain, però el que no faria és votar-lo, perquè això em convertiria en còmplice d’unes polítiques que per mi disten molt de ser el mínim exigible. El fantasma del mal menor en aquest cas no em val, perquè el mal seguiria essent enorme. El problema segurament és un sistema electoral extremadament bipartidista, que evita la presència de partits d’esquerres que, encara que minoritaris, disposin de certa força per influir en la política governant, fins al punt de poder guanyar-se la confiança d’un electorat prou gran com per plantar cara als dos partits tradicionals. Així, si visqués als EUA, votaria algun/a candidat/a d’un petit partit socialista, com a forma de queixa cap a un sistema que tendeix a dretanitzar la política, però també com a fórmula perquè, si aquesta actitud és prou elevada, el partit demòcrata vegi en un tímid ascens dels partits socialistes la necessitat de virar el seu discurs cap a l’esquerra, si no vol anar perdent alguns milers de vots que l’impedeixin guanyar en una propera ocasió el partit republicà.

I és que el color de pell d’Obama és un canvi, però no el seu discurs, i Martin Luther King va lluitar perquè valoréssim la gent independentment del seu color de pell.

Advertisements

~ per barrageneral a Novembre 4, 2008.

12 Respostes to ““No, you can’t!” Perquè, si jo fos nord-americà, NO votaria per Obama”

  1. Del tot d’acord. Trobo un escrit molt ben fent 😉

  2. A mi tampoc m’acaba d’agradar l’Obama, en primera impressió perquè el trobo altiu i distant, una mica Hamilton (XD) i aprofundint més, perquè el Yes we can, no significa poder fer tants canvis com a molts els agradaria…segueix una línia bastant semblant al que America ha seguit fins ara!

  3. Vale, a veure, començo a estar una mica fart de repetir aquest argument fins a la sacietat, pero bé…

    JA sé que és obvi pero Obama es presenta de candidat a LA PRESIDÈNCIA DELS EUA, no a l’alcaldia de Cornellà!!!!!!

    Això significa que si vol guanyar ho ha de fer tenint en compte la realitat ideològica, soacial i política del país!! NO DE CORNELLÀ!!
    HA QUEDAT CLAAAAAAAAAAAAAAAAAR?????????????????????????????

    Llavors si comapres el rpograma d’Obama amb qualsevol altre president o presidenciable d’aquell pasi (no de Cornellà, repeteixo), entendràs el perqué del seu èxit i de eprqué es el candidat més a le’squeera q ha existit mai.
    Gràcies!

  4. este… aviam, abans que me n’oblidi: em sembla que Obama des del principi ha volgut desvincular la seva candidatura del seu color de pell així que a ell no se li pot retreure, si de cas a l’entorn que no ha sabut veure més enllà d’això.

    Segueixo. No puc fer altra cosa que donar-te la raó en molts aspectes i sí que és veritat això del mal menor (de fet, molts ens inclinem per Obama amb aquest “argument”) si no ens val per la política de casa nostra tampoc per la dels EUA, no?

    En la figura d’Obama ens han volgut fer veure que hi ha una altra manera de fer política no tan barroera com la de Bush i que, a més, hi ha polítics que poden encantar a la resta del món… que de fet tal com està el pati ja els interessa.

    D’altra banda, a mi la que m’encanta és la seva dona i potser algun dia d’aquests escric sobre ella en alguna banda si em vé la inspiració. És el paradigma d’allò que diuen “darrere un gran home hi ha una gran dona”

    Doncs això… per cert, ja he penjat el meu primer post!!! Espero que t’agradi (no t’envio un altre sms perquè pot ser que m’acabis engengant)

    Molts petons!!!

    pd: si ja pensava que ets una de les persones més intel·ligents que conec ara encara més (i no només pel bloc) Segueix així, guapo!

  5. Marc, celebro que t’agradi l’escrit.

    Lu, tens tota la raó i, tot i que no vull posar-me amb com sembla per fora (tot i que després compta), el seu “yes, we can” realment sembla només façana.

    Arqueòleg Glamurós, em sembla molt bé el que dius, però que sigui presidenciable dels EUA no el fa menys dolent, tot i que el context explica certes coses. Així, a les eleccions a les Corts espanyoles, jo tampoc mai votaré un partit amb possibilitats de guanyar, perquè ni PP ni PSOE compleixen els mínims socials i de respecte nacional com per donar-los-hi el meu vot (que després potser preferiré que guanyi el PSOE, però no amb el meu vot). El que no m’explico és el hooliganisme que s’ha montat a Europa amb el candidat Obama, ja que el fet que l’adorin als EUA, on el context és el que és, ho puc comprendre, però el que em sembla increïble és que això passi també aquí. A més, si hagués d’aplicar la política del mal menor (que no ho faria), seria amb el cap cot i sense massa escarafalls.Però fer-me de grups de suport del facebook, omplir fotologs amb imatges, adorar a les converses de bar o tenir bànners de suport al bloc d’un candidat que vol més pena de mort, que defensa l’imperialisme ianqui, que rep (molts) diners d’empreses en fallida que després defensa salvar, que és incapaç de garantir uns mínims de benestar social… No, per aquó no hi passo!

    Eli, si t’hi fixes, jo no critico Obama (ell té dret a ser com vulgui, dins uns paràmetres), sinó les seves idees i, sobretot, la gent d’Europa que l’adora sense tenir ni idea de què defensa i que després critica a tort i a dret polítics d’aquí molt més socials, pacifistes i democràtics. Per cert, ara aniré a mirar el teu nou post!

  6. Ai, tu sempre donant ànims! Ja em passaràs la notícia, però bé, espero ser una d’aquestes que no abandona (ja saps que per nassos els meus)

    Per cert, ja sé que això de “prójimo” està mal dit ;-P

    I recorda’m quan ens veiem que t’he de dir una cosa (no és trascendental però hi he pensat aquest vespre)

    ale, petons!

  7. No sóc partidari ni de McCain ni de Obama, més que res perquè tampoc m’he estat informant dels seus respectius programes profundament. Però sé que Obama aposta més per un canvi en el país, no segueix els paràmetres més conservadors de l’altre candidat. El fet de que sigui més progressista, que aposti per un canvi (sigui gran o petit), ja em donaria raons per a votar-lo. Jo crec que el teu vot no farà sorgir els partits petits del subsòl (tant els d’aquí com els de EUA) és a dir, és un vot inútil, no serveix de res, és un nombre d’una xifra en un informe dels votants. Una persona que no està conforme amb les solucions o els camins que es plantegen. Les actituds reivindicatives quan es donen en grups reduïts no serveixen de res. Llavors, més val votar de manera que el teu vot sigui vàlid que no pas donar suport a un partit que inclús infravalorarà a les 200 persones que l’hagin votat. Perquè mentre no hi hagi una participació vertaderament baixa, no es tindrà en compte que hi ha quelcom que no funciona. Si un motor fa un sorollet no et preocupa, és quan “rasca” que el portes al mecànic.

    Per altra banda has dit coses en el post que no les sabia, gràcies, i felicitats pel bloc.

    Salut!

  8. Jo tampoc crec que el programa d’Obama, tot i ser molt millor que el de McCain, pugui ser homologable amb el que a Europa anomenem socialdemocràcia. Però els paràmetres a l’altre costat de l’Atlàntic són diferents.
    De totes formes penso que la candidatura d’Obama pot retornar als nord-americans l’alliberament dels fonamentalismes neocons que s’havien empaltat a la política americana des de Reagan. Només per aquest rebuitg del misticisme religiós i del imperi del mercat, crec que ha valgut la pena que hagi guanyat Obama.
    I aquest cop m’he estat de parlar de la Palin.

  9. A veure, estic d’acord en moltes coses que has dit, sobretot en que la gent d’Europa no para de repetir que és un progressista com si Obama fos hippie, ni que anara a retirar tropes d’Irak i que el seu lema fora STOP WARS. I no és cert, hi ha que tindreu clar, el que si és cert és que per als EUA serà un canvi important, i no perquè siga negre sinó perquè el major problema ja no està, Bush, encara que sí, Obama millor que McCain, però perquè McCain en moltes més coses és la segona part de Bush.

    Per altra banda jo no estic amb ombra, si tots els que pensem diferent ens conformem en el menys roí mai tindrem allò que volem simplement podrem dir: “Podríem estar pitjor…”. Hi ha que lluitar pel que volem, i un lloc per lluitar és a les urnes.

    Un bes, i un gran blog^^

    .:Pau…

  10. Collons com tira aquest tema no??
    No m’ho he llegit tot.. pk no tinc temps.. però bàsicament volia destacar una cosa.

    Fins ara hem vist candidats a la presidència i un bon candidat ha de tenir tot el que ha tingut l’Obama! i més per guanyar les eleccions d’un país tan gran i tan divers com l’americà..
    Penso que les eleccions les va guanyar quan va guanyar les demòcrates ja que Hillary representava el vot femení, i en part també era un canvi, però alhora representava experiència. Penso que el vot per la Hillary era un vot més en clau de país, o de millor president/a. Però Obama ha aconseguit arrancar la eufòria dels votants i se’ls va endur.

    Un cop candidat demòcrata, tot ha estat bufar i fer ampolles. Tot el món coneixia Obama, han fet una campanya quasi perfecte tocant tots els estrats socials. En canvi en McCain s’ha rodejat d’uns “assessors” comparables als que tenen el PP espanyol… i si semblava un candidat republicà independent, ha esdevingut un titella de l’aparell republicà.

    Amb això caldrà veure com és l’Obama president. Potser ara hi haurà qui es miri el programa electoral! fins ara dubto que algú se’l mirés!!
    També van escollir al Hitler!!

  11. Ombra, Ferran i Pau, els tres feu una mena de crida al vot útil, amb diferent mesura, però amb l’argument que Obama és millor que McCain i, per tant, com és l’únic que té possibilitats de sortir que freni els neocons, cal votar-lo. Davant d’això i sense voler repetir massa arguments, tres qüestions:

    1- en el text inicial ja accepto que Obama és millor que McCain, així que el debat es troba en si caldria votar-lo;

    2- així, si el/la votant simplement vota per sistema per l’opció menys dolenta amb possibilitats de sortir (un fet legítim), jo també defenso votar Obama. Tanmateix, jo sóc dels qui, a més, afegeixen uns mínims al vot útil. Així, en el cas paradoxal que dels dos candidats amb possibilitats de sortir com a president del govern espanyol (en cas d’elecció directa) un centrés el programa en eliminar tots els i les negres de l’estat, mentre l’altre centrés el programa en eliminar tots els i les negres de l’estat i, a més, violar les dones vingudes de l’est, segons la primera tipologia de votant, caldria votar el primer candidat, per menys dolent. En canvi, jo no podria votar-lo tampoc. Aquest cas, per sort, no ha estat tan gruixut, però jo considero que qüestions com les limitadíssimes propostes socials o l’aposta per la pena de mort i l’imperialisme són aspectes que queden molt per sota dels meus mínims. Pe aquest motiu, no podria haver votat Obama.

    3- tanmateix, acceptant que potser la meva visió és molt eurocèntrica, en l’article no critico els ciutadans i ciutadanes dels EUA que han votat Obama, sinó tots/es aquells/es hooligans que li han sortit per Europa, sense saber res del seu programa i sense haver-se interessat mai per la política d’aquí i que s’han unit hipòcritament al carro de l’obama-mania sense tenir massa idea de què defensa el seu nou líder com a polític.

    Pel que dius tu, Edu, estic d’acord en què la campanya de l’Obama ha estat genial i molt intel·ligent, plena d’habilitat i molt de mèrit. Passa de ple a la portada de la guia sobre com muntar campanyes electorals. Tanmateix, per impulsar-la, ha requerit el doble de diners que McCain i que Bush i Kerry fa 4 anys, el que ja et demostra que ha necessitat molts padrins molt rics (i, per tant, la dubtosa radicalitat progressista que se li atribueix…). Igualment, tampoc crec que hagi estat “bufar i fer ampolles” des que va ser nomenat candidat (des d’aquí es veia així, però al final només ha guanyat per un 3% de diferència de vot…) i tampoc crec que hagi tocat tots els estrats socials, ja que les classes treballadores no les ha esmentat gens, en campanya. I per les comparacions que fas sobre assessors, els del McCain no són com els del PP (són molt més neocon!) i, de fet, Obama es trobaria prou a la dreta del PP, si es presentés aquí (qui del PP coneixes que defensi la pena de mort o un sistema social tan minvat com el del programa del partit demòcrata dels EUA?). Malgrat tot, estic d’acord en què la verdadera feina comença ara, quan haurà de demostrar si el canvi és real, limitat o només un lema de campanya i una pàgina web! (i també estic d’acord en flipar per la polseguera que ha aixecat aquesta entrada al bloc…)

  12. Sobre el vot util, hi ha una qüestió de la que no hem parlat i que hem sembla prou important: és el sistema electoral. Als EUA, com a Gran Bretanya però no a la resta d’Europa, tenen el sistema de winner-take-all. És a dir, qui guanya (encara que només sigui per un vot) és el nominat. Això provoca una forta bipolarització, ja que tots els vots emesos per terceres o quartes opcions, són, indefectiblement, inútils. Inútils en el sentit de que sempre es queden sense cap representació.
    En els sitemes “proporcionals” europeus (que també estan corregits per primar les opcions majoritaries) es pot aconseguir representació, encara que sigui minsa, per a aquestes altres opcions que, en definitiva, acaben actuant com el “pepito grillo” en els parlaments i, d’aquesta forma, es pot obtenir certa “utilitat” en el vot minoritari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: