Montilla demana flexibilitat a sindicats i treballadors/es, per no espantar les empreses amb mobilitzacions

montilla4fantEl President de la Generalitat, José Montilla, va protagonitzar dissabte passat un exemple paradigmàtic de pragmatisme i centralitat política i, en contra de la crisi econòmica, va receptar prudència i flexibilitat a sindicats i treballadors/es. En un exemple de cinisme sense massa precedents recents, el polític “socialista” (…) va recordar que és difícil que “algú vulgui invertir en mercats laborals conflictius” i que és sobre la negociació “més que no pas en el conflicte que no assegurarem el futur”. Una actitud molt cristiana aquesta: després que les empreses hagin aconseguit beneficis extraordinaris durant els darrers anys, un cop aquests es redueixen i les fàbriques decideixen marxar o tancar, deixant centenars de treballadors/es i petites empreses dependents a la ruïna, cal parar l’altra galta. Després d’anys apretant-nos el cinturó per un bé de l’economia que només veien uns/es pocs/ques, ara cal que ens traiem el cinturó, els pantalons i els calçotets i ens ajupim i, a sobre, cal que fem veure que ens agrada el que ens faran.

És curiós observar com unes declaracions que, si les hagués realitzat un polític de dretes, serien objecte d’irades crítiques des de tots costats, sentides de la boca del president Montilla esdevenen una relliscada a la qual no cal fer massa cas. Mentre les empreses aprofiten la mínima ocasió de reducció de beneficis per canviar les fitxes i marxar corrents del casino, la Generalitat no només és incapaç d’aplicar polítiques encarades a fer menys pesada la situació de crisi per a les onades de nous/ves aturats/des, sinó que reclama a aquests/es i les organitzacions que defensen els seus drets que acatin la situació sense emprenyar-se massa, per no molestar les multinacionals que podrien invertir aquí en un futur pròxim.

Ja fa temps que la globalització “obliga” els estats a competir per oferir incentius fiscals, procediments senzills i barats per establir-s’hi, ajudes i subvencions de tot tipus i exigències laborals, mediambientals i de seguretat i salut en el treball cada vegada menors, per tal de fer més atractiu el país en qüestió de cara a la inversió estrangera, però fins ara no estàvem massa acostumats/des a escoltar un president d’un partit d’esquerres reclamar que els defensors i les defensores de les classes treballadores participin d’aquest aberrant joc.

Gràcies, president Montilla, per recordar-nos que en aquest sistema capitalista les persones no som més que mà d’obra i matèria primera, les quals, com més barates i fàcils de manejar, més atractives pel gran capital serem!

Tanmateix, president Montilla, potser caldria que et preguntessis el motiu d’aquestes mobilitzacions, sens dubte no gaire agradables per ningú. Potser serà que, després de realitzar l’acció cívica i tranquil·la de votar, permetent un govern teòricament d’esquerres i, per tant, defensor dels drets de les classes treballadores, aquest no fa la seva feina i és incapaç d’evitar una sagnia constant de nous/ves aturats/des, una reducció de la qualitat dels serveis socials i un executiu subordinat als interessos de la gran empresa i el poder financer?

Anuncis

~ per barrageneral a Novembre 11, 2008.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: