Israel i Palestina: juguem a bons/es i dolents/es?

Dec ser una de les persones dels Països Catalans més incultes quant al conflicte israeliano-palestí, perquè, mentre tothom es posiciona a favor d’uns/es o altres amb una vehemència i una seguretat que fa por, jo veig la qüestió tan complicada, complexa i amb un rerefons històric tan dens que sóc incapaç de prendre un posicionament tan contundent.

Així, mentre uns/es recorden que Israel és la única democràcia de la zona, que històricament ha rebut de topalestina_israelts els països del voltant, que ha estat clarament provocada per Hamàs les darreres setmanes, que els i les islamistes rebutgen qualsevol procés de pau que no passi per aniquilar el poble israelià i que des de Palestina s’usen nens i nenes com a escuts humans, els i les altres subratllen la desproporció de la “defensa” d’Israel, l’annexió continuada de territoris més enllà de les fronteres inicials pactades a l’ONU, el suport de potències imperialistes occidentals, l’expulsió forçada de musulmans/es de Jerusalem, l’ofec econòmic i humanitari de la població civil, la construcció del mur de la vergonya i les morts i tortures en presons israelianes. I ara tenim una guerra que interessa al govern hebreu a les portes d’unes eleccions i que interessa al govern de Hamàs per erigir-se com a víctima d’una guerra mediàtica internacional i per legitimar les seves tesis islamistes.

I, mentrestant, qui mor és la població civil. I la gent crida a boicots i pontifica des de la distància en base a les morboses imatges que veu a la televisió o al que llegeix en pàgines web d’un bàndol o altre. I jo segueixo sense entendre res. Però el que sí tinc clar és que em nego a reduir aquest a un conflicte entre bons/es i dolents/es, perquè fa temps que no miro la televisió en blanc i negre.

Tanmateix, aquest dissabte aniré a la manifestació que tindrà lloc a Barcelona. Però no hi aniré a favor o en contra de ningú, sinó per la pau a Palestina, pel dret de decidir dels pobles i per la fi de morts innocents.

(PD: He de reconèixer que darrerament, per estrany que sembli, he llegit diversos anàlisis que m’han agradat força i que fugien del maniqueisme clàssic, els quals eren escrits per Iu Forn, per Toni Cruanyes, per Lluís Pérez o per l’organització Justícia i Pau, entre d’altres)

Advertisements

~ per barrageneral a gener 9, 2009.

7 Respostes to “Israel i Palestina: juguem a bons/es i dolents/es?”

  1. Saps que d’una banda em sorpren molt i no em sorpren gens llegir-te aquest article? Em sorpren molt per, diguem, la corda ideològica de la que participes, i no em sorpren gens tenint en compte la llibertat de criteri que sempre t’he vist exercir. Ni que dir que estic 100% d’acord amb l’escrit.

  2. ja som dos! absolutament d’acord amb tu

  3. Ens veiem a la manifetsacio!
    Jo si estic en contre: dels extremistes i violents de cada banda. No es pot ser neutral en una batalla desmesurada de micro-David contra mega-Goliat

  4. felicitats per l’article. Jo, des del Líban, co,parteixo tot el què hi dius!

  5. Absolutament d’acord amb tu! És tot molt paradoxal allà… i aquí ens fa treure els instints més baixos i els prejudicis més tronats.

  6. Parlem tots massa sense saber, i tens raó, jo tampoc em puc posicionar en el que no tinc prou informació o la que tinc és manipulada…
    Sobre el que diu el Iu Forn, jo també em pregunto què espera el gran profeta Obama per dir alguna cosa…se’l menjaran amb patates ràpid com no dóni resultats en res de començar el mandat…això és el que tenen els ciutadans, tan bon punt et coronen rei com et dilapiden per monstre.

  7. Celebro que us agradi l’article i que estiguem d’acord, Lluís (cada cop coincidim més, no és avorrit?), ferran, Ferran Canet, Jordi Casals i Lu (per cert, en certa manera, ja és normal que a l’Obama li pugui passar això, perquè ha venut tant la idea de “canvi” que ara ha de demostrar que és real…).

    Pel que dius tu, Arqueòleg Glamurós, no ens vam veure a la mani (ja està bé, ja que això significa que érem prou gent) i també estic, com tu, contra tots els extremismes violents, tot i que sobretot per la pau, i és que el que volia dir era que ara potser hi ha un micro-David i un mega-Goliat, però si les armes les tingués Hamàs, els papers potser canviarien, així que em nego a seguir la història que diu que uns només són víctimes (igual que condemno la crema de banderes israelianes o l’equiparació que es fa del judaisme i el nazisme, ja que per l’altra banda també hi ha molt de fanatisme violent i ningú el critica, només perquè ara està força desarmat…).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: