Vergonya aliena cap als sindicats de Mossos: això no és corporativisme, és imbecil·litat!

Després d’atonyinar de forma brutal, premeditada, indiscriminada i pròpia d’altres temps estudiants, manifestants, periodistes i tothom que passava per allà; després de despertar la indignació de bona part de la societat catalana; després de fer reviure vells fantasmes en les ments d’aquesta edulcorant democràcia; després de ser defensats/des per polítics i ser parcialment justificats per alguns mitjans i opinadors/es; després de tot això, sembla que la vergonya no arriba al cos dels Mossos d’Esquadra. La seva prepotència és tal que els quatre sindicats de la mossos1policia autonòmica i l’associació professional de l’escola superior dels Mossos d’Esquadra van tenir els nassos de fer públic un manifest conjunt (llegiu-lo aquí), el passat 20 de març, on, no només es justificava la seva càrrega, agressions i tortures, sinó que es queixava del que consideraven “tracte injustificat” per part dels mitjans i es mostraven inflexibles amb tot/a aquell/a que gosés dir que l’actuació havia estat “desproporcionada” (l’adjectiu més light i eufemístic que es pot trobar en veure (i sobretot viure) els fets ocorreguts).

Seria un il·lús si exigís imparcialitat als sindicats de sector o a les federacions sindicals, a l’hora de jutjar uns/es professionals, ja que la feina de les organitzacions obreres és defensar els treballadors i les treballadores i defensar la seva professió i, conseqüentment, cert corporativisme és necessari per realitzar una bona tasca. Tanmateix, és en casos com aquest en el qual hom sent vergonya aliena pel paper de certs sindicats, capaços de justificar l’injustificable i de passar els seus interessos particulars per davant de la racionalitat i l’exigència d’uns mínims democràtics en la societat. Actuacions com aquesta són les que ajuden a fer perdre credibilitat al conjunt dels sindicats, fins i tot a aquells que no són gens còmplices amb aquestes barroeres pràctiques.

I fa especialment mal per les federacions o seccions dels Mossos de CCOO i UGT, sindicats que es consideren de classe, motiu pel qual haurien de fer primar el bé col·lectiu per damunt dels privilegis sectorials, però que permeten que els seus delegats i les seves delegades surtin en defensa de les agressions del passat 18 de març. I què hi tenen a dir Acció Jove i Avalot, les seves seccions juvenils, que es consideren tan alternatives i lligades a l’associacionisme juvenil reivindicatiu?

Es diuen sindicats, però massa sovint semblen corporacions burocràtiques defensores de l’aristocràcia obrera

Advertisements

~ per barrageneral a Març 30, 2009.

2 Respostes to “Vergonya aliena cap als sindicats de Mossos: això no és corporativisme, és imbecil·litat!”

  1. Comparteixo tot el que dius, però pel que es veu tothom veu els mals fora de casa, i no els de casa seva. Si mires la web de la secció sindical de la Intersindical-CSC de l’ajuntament de Barcelona, pots veure com teniu enllaçats els forums dels mossos d’esquadra, i webs dels sindicats corporatius dels mossos, SPC, i de la guardia urbana de Tarragona, que aquests últims uns angelets tampoc ho són.
    repeteixo, està molt bé, el que dius, però hem de ser coherents amb el que diem, i on estem.

    Salut company

  2. Company anònim, no et defensaré que la Intersindical-CSC sigui perfecte i cada militant la voldríem més d’una manera o d’una altra, però en aquest sentit crec que sóc bastant coherent amb el que propugno. Així, malgrat que trobi desencertat l’apartat d’enllaços del web d’una determinada secció sindical (penjada i intocada des de fa força mesos), crec que el conjunt de la Intersindical-CSC va fer un paper molt digne respecte els incidents del 18 de març, tal com es pot veure en la notícia penjada al web, on s’hi reflecteix la seva postura oficial com a sindicat: http://www.intersindical-csc.cat/index.php?obre=01noticies_ampliar&id=700

    Igualment, l’Espai Jove va aprovar una resolució a la seva Assemblea, sense cap vot en contra, en s’hi demanava la dimissió del Saura i l’Huguet i les mesures pertinents contra els Mossos que es van excedir, i van traslladar aquestes reivindicacions al plenari del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, conjuntament amb el SEPC (on no van reeixir…).

    En aquest sentit, i malgrat que els hi pugui fer moltes crítiques (i moltes més lloances, és clar) a la Intersindical-CSC i a l’Espai Jove, crec que amb el tema de les agressions dels Mossos sóc bastant coherent…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: