Analitzant les properes eleccions europees en clau sobiranista i d’esquerres

Les eleccions del proper diumenge per escollir els i les representants catalanes al Parlament Europeu, més enllà de la importància que tindran respecte la repercussió en la configuració de la institució i les polítiques que pugui implantar d’ara en endavant, també es podrà llegir, evidentment, en clau d’avenç o retrocés d’unes forces polítiques o d’una forma d’entendre la Unió Europea.

Pel que fa a l’anàlisi partidista, en certs casos aquest es farà difícil, atesos els canvis d’aliances que poden haver tingut lloc o l’aparició de nous partits o coalicions que fins ara no havien participat en aquestes eleccions. De la mateixa manera, com que els Països Catalans no són una demarcació en si mateixos (ni les autonomies o províncies que els conformen), sinó que ho és el conjunt de l’Estat, els vots rebuts arreu són essencials per determinar el nombre d’eurodiputats/des que li correspon a cada partit. Tanmateix, als partits els caldrà fer aquest anàlisi i ja vaig avançar fa unes setmanes que també tinc curiositat per veure com se n’ensurten certs partits anticapitalistes europeus.

Per part meva, però, m’interessa sobretot observar quina evolució farà la visió sobiranista i d’esquerres a nivell de suport popular, entenent-lo de forma molt genèricament representada com el ventall ideològic que compleix les següents 3 condicions: es posiciona en contra del Tractat de Lisboa, reclama una Europa més social i defensa el dret a l’autodeterminació de les nacions de l’Estat espanyol. Evidentment, aquesta divisió és excessivament etèria i podríem discutir molt sobre el sentiment nacional i d’esquerres de moltes de les coalicions que contemplo, així com el més que possible contrast entre el programa electoral i la seva acció política i els posicionaments diaris, però m’agradaria deixar clar que el que pretenc és veure l’evolució en el grau de suport que unes idees que se situen (més o menys) fora de l’actual model d’Unió Europea antidemocràtica, neoliberal i dels Estats, entenent que la gent vota en funció de les propostes electorals (amb tots els matisos que hi vulgueu) i que aquestes són les que col·loquen la frontera entre les coalicions analitzades i les que no (en funció dels requisits ja exposats).

Així, doncs, cal començar veient com van desenvolupar-se les anteriors eleccions, del 2004. Dins el ventall descrit anteriorment, entro a considerar les coalicions d’Esquerra i IUICV, els partits catalans CUP i Estat Català, així com els vots de la coalició Pobles d’Europa a les Illes Balears i Pitiüses (ja que, tot i capitanejada per CiU i PNB, allí hi era representada pel PSM) i la candidatura estatal del PCPE-LI (Partit Comunista dels Pobles d’Espanya i Lluita Internacionalista). Així mateix, tan sols he comptat els vots d’aquestes opcions polítiques rebuts als Països Catalans (concretament, a Catalunya, el País Valencià i les Illes, excepte en el cas ja explicat del PSM), on també hi he afegit els suports dels partits independentistes i d’esquerres d’altres nacions i que es presentaven en solitari, com Aralar i Nós-Unidade Popular. El resultat total és un suport de més de 500.000 vots, el que es traduïa en un percentatge del 12,43% dels vots emesos a candidatures (sense comptar, doncs, els vots nuls i en blanc) i dos eurodiputats (per Esquerra i ICV). Per veure-ho més detalladament, observeu el següent requadre:

taula_europees04

Per altra banda, havent observat les candidatures que es presenten enguany, analitzaré els resultats obtinguts el proper diumenge per les coalicions Europa dels Pobles-Verds (on aquesta vegada Esquerra té el suport dins la candidatura d’un altre partit català, Entesa per Mallorca, així com oficialment el suport exetern del PSM), IU-ICV, Iniciativa Internacionalista-la Solidaritat entre els Pobles (que compta amb el suport d’Endavant-OSAN i de militants d’altres organitzacions de l’Esquerra Indepenentista, a nivell individual), Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, Partit Republicà Català (de dubtosa esquerranositat, però que planteja un escenari clar de trencament amb l’Estat espanyol) i PCPE, així com els vots que obtinguin als Països Catalans les candidatures d’altres nacions Partido Socialista de Andalucía, Unidá Nacionalista Asturiana i Andecha Astur.

Cadascú (i jo mateix també) voldrà que la correlació de vots entre aquestes candidatures afavoreixi més a uns/es o altres, però com a mínim espero que el vot per una Europa més social, democràtica i nacionalment respectuosa augmenti en el còmput general!

Finalment, enllaço aquí el molt correcte posicionament de la Intersindical-CSC respecte les eleccions d’aquest diumenge.

I la setmana que ve, els resultats definitius!

Advertisements

~ per barrageneral a Juny 4, 2009.

3 Respostes to “Analitzant les properes eleccions europees en clau sobiranista i d’esquerres”

  1. Qui cony deu votar Nos-Unidade Popular a CAtalunya? O la ultradretana Estat Actalà a les Balears? Quin misteri!

  2. Això dels vots a Nós-UP deu ser cosa de gent de Galícia que simpatitza amb el partit i que està vivint aquí, suposo.

    Quant a Estat Català, crec que tens una confusió, ja que aquest nom l’ostenten ara mateix dues organitzacions, que s’estan apedregant pel dret a usar el nom en solitari. L’Estat Català que aquí esmento, que es va presentar a les eleccions europees del 2004 i que enguany dóna suport a Iniciativa Internacionalista, té el web http://www.estat-catala.cat i es considera d’esquerra, sobretot arran del VIII Congrés, del 2006, que dugué per títol “Enfortim l’independentisme d’esquerra”. Per altra banda, hi ha l’Estat Català del web http://estat-catala.net, als quals no sé si anomenar-los d’ultra-dreta, però sí que promulguen un independentisme ètnic del qual me’n sento força allunyat, malgrat que no s’han presentat en cap de les darreres eleccions europees i, per tant, no han pogut ser votats. Així, entenc que qui va votar Estat Català a les Balears, el 2004, devien ser catalans/es que hi residien o gent d’allà que lluita per uns Països Catalans lliures i d’esquerres, veient-se allunyada del pragmatisme d’Esquerra, la novetat (llavors) de la CUP i la coalició dretana on es trobava el PSM.

    Canviant de tema, m’agradaria afegir una informació que desconeixia, però que m’ha fet saber el bon company Antoni Trobat, i és que, al País Valencià, Aralar va rebre el 2004 el suport de la formació Esquerra Valenciana, qui fins i tot va integrar un militant a la llista de la formació basca. Informació freak, però curiosa!

  3. […] i les justificacions de tal tall, ni en recordar els resultats del 2004, perquè ja ho vaig fer en aquell article, i passo directament a comentar les dades, les quals es troben en el següent […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: