Simplement, sóc marxista

Després d’haver tingut la sort de realitzar un curs d’iniciació al pensament de Marx i Engels, només puc reafirmar-me en uns dels meus principals referents ideològics i conseqüentment reafirmar-me com a marxista. Fart de les tesis dels i les capitalistes que ens condueixen d’una crisi a la següent, em fascina un pensament que ja fa 150 anys va descriure a la perfecció les dues característiques que han identificat totes i cadascuna d’aquestes crisis: la superproducció i l’extrema desigualtat social; fart de les tesis dels i les capitalistes que fan de les reformes un miratge d’avenç, m’atrau un ideal que identifica un/a obrer/a que aconsegueix un augment de sou amb un/a esclau/va millor retribuït/da, però que a la vegada reivindica la lluita per l’augment salarial com una passa més en la lluita de classes; fart de les tesis dels i les capitalistes que de la consumició dels recursos del planeta i de la seva població en diuen progrés, no puc més que abraçar una lluita que fa un Marxsegle i mig ja denunciava l’esperit patriarcal del capitalisme, la seva naturalesa destructora, la seva tendència homogeneïtzadora de cultures i nacions, les seves contradiccions permanents que l’han acompanyat durant dècades, la violència que ens adjudiquen a totes i tots els i les que rebem les garrotades per voler lluitar per la llibertat, i la seva voluntat de comprar les voluntats de les classes populars mitjançant plats de llenties caducades i fredes enfront els àpats voluptuosos i deliciosos que se serveixen a les grans mansions de l’opulència i la barbàrie. Quan, llegint llibres i opuscles de mitjans del segle XIX, hi puc veure descripcions gairebé exactes de la societat actual i les seves relacions econòmico-laborals, no me’n puc estar de fer-me meves bona part de les mesures que ja allà i llavors s’hi receptaven, per posar punt i final al sistema opressor que vivim.

I sóc marxista, malgrat les barrabassades i genocidis que quatre (poderosos) dictadors i autoritaris han comès en nom del marxisme, malgrat reconèixer també aquells aspectes del marxisme que no s’han acomplert (Marx era polític i filòsof, però no endiví, tot i que poc li’n faltava) i malgrat ser conscient de la necessitat d’actualitzar un pensament que a vegades viu massa de la nostalgia i el sectarisme i pensa massa poc en el futur.

Precisament, per tot això i malgrat tot això, sóc marxista.

I, per aquest motiu, per la dignitat, per la llibertat, per la igualtat i per l’amor a la humanitat, usaré les eines del materialisme històric i de la dialèctica i totes aquelles que Marx i tants/es altres marxistes posteriors també ens han anat servint per avançar cap al socialisme!

Treballadors/es de tots els països, uniu-vos!

Advertisements

~ per barrageneral a Juny 16, 2009.

2 Respostes to “Simplement, sóc marxista”

  1. Buff, quan ho sàpiga el teu pare!!

  2. Tranquil, si el teu pare no ho entén, a la CUP tindràs les portes obertes!

    salut i socialisme
    Ignasi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: