CCOO i UGT, en contra del català, al País Valencià i a les Illes Balears i Pitiüses

Massa vegades hem de sentir que és meritori el paper de promoció de la llengua catalana que realitzen a Catalunya els sindicats espanyols UGT i CCOO. Aquestes afirmacions normalment es realitzen en comparació amb els temors i recels que podien despertar ambdues organitzacions en els cercles més catalanistes, durant l’etapa de “Transició”, els quals poden semblar enterrats respecte el que finalment ha esdevingut. Tanmateix, cal tenir en compte que aquesta defensa de la llengua catalana suposadament realitzada per elles ha estat més formal que real, el qual explica, per exemple, que aquesta llengua reculi tan ràpidament en el seu ús en els centres de treball (una reducció en l’ús de 8 punts, des del 41,68% fins al 33,58%, tan sols des del 2003 fins el 2008, segons l’Idescat), mentre els majors sindicats del país s’ho miren impassibles. Defensar el català a la comunitat autònoma de Catalunya és una tasca totalment acceptada per una enorme majoria social que fins i tot assumeix el PP, amb els seus matisos. El salt de la retòrica a l’acció real, però, és el que marca diferències i, més enllà d’adhesions a certes campanyes extremadament plurals i de mesures de cara a la galeria, el compromís d’ambdós sindicats amb la nostra llengua (igual que amb les nostres aspiracions nacionals de llibertat) és poc més que una excusa per cobrar un bon gruix (més) de subvencions i per guanyar suport social.

UGT_CCOO_català

De fet, això ho podem veure analitzant els posicionament de CCOO i UGT a altres comunitats de parla catalana, on la seva defensa es fa més complicada i on aquests sempre s’arrengleren al costat dels i les que volen vendre el català com una font de discriminació i que atien el conflicte lingüistic des d’una òptica obrerista i lerrouxista. Per una banda, vam poder comprovar no fa tant com ambdós sindicats, així com altres sindicats corporatius i el PP, es mostraven contraris al requisit del nivell B de català per treballar en la sanitat illenca (malgrat que el mateix Consell Consultiu de les Illes va afirmar que aquest decret era tou, ja que la resta de funcionariat ha d’acreditar el nivell C). Per altra banda, vaig poder llegir recentment a El Temps que tant CCOO, com UGT del País Valencià i altres sindicats corporatius han donat suport a l’esborrany de la llei d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana, promogut pel PP, des de la Generalitat valenciana. En el camp lingüístic, segons explica l’autor de l’article, el coneixement de valencià no serà un requisit per esdevenir funcionari/ària, sinó un mèrit, a l’alçada d’altres llengües comunitàries, com l’alemany, el txec o el maltès, quedant així la normalització de la llengua molt per darrera del que va aprovar el PP, a les Illes, i l’ex-franquista Manuel Fraga, a Galícia. En donar suport a aquest projecte, doncs, CCOO i UGT han traït nombrosos compromisos i manifestos que havien subscrit en favor d’ella, demostrant com la retòrica pot quedar ben allunyada de la realitat. En tot cas, us recomano que us llegiu l’article complet d’El Temps clicant aquí.

I podríem parlar de sindicats més petits i, acceptuant el consens generalitzat que es viu a Catalunya respecte la defensa de la llengua (tot i que sense aplicar mesures concretes i reals en favor d’aquesta), podríem veure que altres organitzacions estructurades a nivell estatal tampoc passen la prova del cotó: com quan l’USO (Unió Sindical Obrera) de les Illes Blaears i Pitiüses es manifestà al costat d’UPyD, Ciutadans i PP per la “llibertat lingüística” o com quan s’observa l’oblit gairebé total del català per part d’una CGT que al sud del país s’estructura en una única federació de “País Valencià i Múrcia”, destrossant els nostres límits nacionals.

En definitiva, i com en tants altres casos, si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú; i, en aquest cas, si la defensa del català als centres de treball dels Països Catalans no la impulsa un sindicat nacional i de classe propi, difícilment trencarem la maleïda equivalència del castellà com a “lengua del obrero” ni avançarem cap a un ús social generalitzat i normalitzat, ja que la nostra llengua serà el primer element que caurà de la taula de negociacions en cas de conflicte.

Anuncis

~ per barrageneral a Agost 20, 2009.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: