Estan bojos, aquests d’Acció Jove de CCOO!

(Publicat al web de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC)

Acció Jove de CCOO en roda de premsa

Acció Jove de CCOO en roda de premsa

Països Catalans, any 2009. Amb unes xifres d’atur esgarrifoses, els treballadors i les treballadores del país cerquen alternatives al forat on el sistema capitalista els ha portat. Expedients de regulació, impossibilitat d’arribar a final de mes o la creixent precarització de les condicions laborals són els elements que preocupen a la classe treballadora dels Països Catalans i als sindicats. A tots? No, a tots no, perquè en un despatx de Via Laietana, a Barcelona, hi ha alguns que es resisteixen ara i sempre a defensar els treballadors: CCOO… Comisiones Obreras!

Sí, senyores i senyors. Encara que sembli mentida, en un moment on la resposta sindical és més urgent que mai, hi ha qui es dedica a pentinar el gat, reciclant i actualitzant informes de l’estiu de l’any passat sobre els atorgaments de subvencions a joventuts sindicals, per tapar-se les vergonyetes i conservar així el seu (rentable) negoci particular.

És allò de la palla en l’ull aliè davant la viga al propi ull. Els que ençà de la transició s’han instal·lat en un còmode panteó de subvencions i ajudes públiques, a canvi de vendre la classe treballadora a la qual haurien de defensar no volen ni poden acceptar que hi hagi qui hi tregui el cap i els pretengui qüestionar l’hegemonia. Què fàcil és realitzar estudis denunciant que una altra organització rep vora 60.000 € de subvenció, quan es disposa d’una ajuda directa (fora de convocatòria pública) de gairebé un milió d’euros, atorgada a dit a CCOO des de la Generalitat de Catalunya (una de les subvencions directes més elevades de la història de la institució), el passat mes de juliol! O podem comptar també amb els més de 70 milions d’euros rebuts pel mateix sindicat, de mans del govern central, en tan sols el segon trimestre d’enguany, per a cursos de formació de treballadors/es!

La contrapartida a totes aquestes generoses ajudes, però, ben senzilla: silenci davant les retallades socials i laborals, renúncia a la vaga general en l’estat amb l’atur més desbocat de la UE, suport a tota mesura del govern central (per molt regressiva que sigui) i manteniment a tota costa de la pau social, malgrat els evidents i continuats abusos de la patronal i la necessitat d’avançar cap a un escenari de confrontació social.

Mentrestant, per la nostra banda, l’Espai Jove seguim plantant cara, exigint la dimissió de la consellera de Treball, Mar Serna, per la seva evident manca de capacitat per gestionar la crisi; criticant públicament les limitacions de l’Acord de Mesures per l’Ocupació Juvenil a Catalunya; i mantenint un conflicte obert a la Secretaria de Joventut, per tal de garantir les condicions laborals de la seva plantilla.

I, tanmateix, és a nosaltres a qui se’ns vol penjar l’etiqueta de sindicat proper al poder i comprat a base de subvencions. No és d’estranyar, perquè una empresa de gestió de la precarietat com és CCOO prou se’n guarda de mantenir intacta la seva parcel·la i es mou més còmodament perseguint subvencions i assegurant-se el monopoli de les ajudes públiques que defensant drets laborals. Serà qüestió de pràctica…

I tampoc ens pot estranyar que Acció Jove de CCOO se situï al costat del PP, Ciutadans o els diaris El Mundo, la Razón o l’ABC, vigilant amb lupa que des del govern no se subvencioni a cap organització que pugui qüestionar la submissió nacional dels Països Catalans, no fos cas que s’avancés cap a la llibertat. Han hagut de patir els atacs organitzacions com Òmnium, la Plataforma Pro Seleccions o Acció Cultural del País Valencià i ara, per segona vegada, ens toca a nosaltres. És el preu que les organitzacions espanyolistes i conservadores ens volen fer pagar per gosar qüestionar les legitimitats espanyola i francesa i, en el nostre cas, reivindicar un nou model de fer sindicalisme més combatiu, proper i transformador.

Que ningú s’espanti, però. Els de Comisiones Obreras no són tan rucs com es pugui pensar d’entrada, tan sols són uns demagogs professionals. Saben perfectament que en cap cas les subvencions que atorga Joventut a les organitzacions sindicals juvenils estan condicionades a la representació de les centrals a les quals es vinculen. De fet, les organitzacions juvenils tenen personalitat jurídica pròpia i, com a tals, reben els ajuts. Uns ajuts que es divideixen entre Projectes i Convenis. Només en el segon cas es pren, entre d’altres, com a barem la representació que la Generalitat atribueix a l’entitat en qüestió, encara que aquesta no estigui formalment mesurada (les organitzacions sindicals juvenils no concorren a processos electorals). Així doncs, per Conveni, l’Espai Jove ha rebut 12.800 euros l’any 2009 i Acció Jove de CCOO n’ha obtingut 45.500 euros. L’Espai Jove ha rebut 50.000 euros més per quatre Projectes (un de formació, un d’equipaments i dos de cooperació) i Acció Jove 29.810 euros per uns altres tres (un de cooperació, un d’equipaments i un d’activitats). En el cas dels Projectes, i d’acord amb la normativa vigent, se’n valora l’abast, la magnitud i la qualitat. La subvenció que es rep s’ha de justificar i se’n controla l’execució amb total transparència. Que els projectes d’Acció Jove siguin de pitjor qualitat, originalitat o interès que els de l’Espai Jove no és, en tot cas, atribuïble ni a la nostra organització, ni al Govern. Ho és, per contra, a la poca traça o deixadesa de CCOO. De fet, no té cap sentit vincular aquí la representativitat sindical de les organitzacions a les que s’hi està vinculat en una convocatòria oberta a tot tipus d’organitzacions juvenils, des de casals de joves fins a joventuts polítiques o organitzacions de joves homosexuals, religiosos o professionals, la representativitat sindical de les quals es faria, si més no, difícil de valorar. Com ja hem dit abans, doncs, aquesta reivindicació d’Acció Jove tan sols pretén mantenir el status quo actual, impedint que cap altra organització li pugui fer ombra i pretenent forçar les administracions públiques a participar d’aquesta mafiosa pràctica.

Però a nosaltres no ens preocupa que Acció Jove de CCOO perdi el temps fixant-se en nosaltres. No sabem si els més de 400 delegats de la Intersindical-CSC els fan més por del que realment volen reconèixer o si és l’enveja d’una dignitat i honradesa que ells ja fa temps que van vendre el que els mou al ridícul que acompanya els seus estudis. En tot cas, i dient-ho en la seva llengua, perquè ens entenguin, ens sentim satisfets, perquè “ladran, luego cabalgamos”.

I seguirem cavalcant fins l’alliberament nacional i social del nostre país i fins un marc laboral digne i just per a la nostra classe, mal que al sindicalisme groc i espanyolista li pesi!

Anuncis

~ per barrageneral a Octubre 20, 2009.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: