El Barça, com a opi del poble que és, no està gens malament…

No cal ser massa despert/a per descobrir desenes de contradiccions entre ser afeccionat/da al futbol i reivindicar posicionaments d’esquerres. Malauradament, els éssers humans som moltes coses, excepte racionals per naturalesa, i això ens fa caure en permanents contradiccions, especialment a aquelles persones amb profundes conviccions i ideals. Si ens posem a racionalitzar, però, hem de ser capaços de visualitzar les nombroses evidències que ens poden dur a dedicar el nostre temps, esforços i diners a aspectes més profitosos que el futbol. Entre aquestes, hi trobem que és un esport que mou milers de milions d’euros de forma absurda i injustificada, que està protagonitzat per mercenaris que estimen l’escut del millor postor, que es constitueixen equips sense personalitat i a cop de talonari, que gestors i futbolistes s’entesten a desvincular l’esport de qualsevol reivindicació política, que cada cop els equips es troben més desarrelats del país en què se situen, que els valors que es transmeten són totalment materialistes i nocius (rivalitat, joc brut, bellesa física, poder adquisitiu, manca d’intel·ligència…)…

Ja fa anys que vaig decidir que s’havien acabat aquelles tardes de patir per culpa que a un davanter que dormiria igual si perdien o guanyaven el partit era incapaç d’introduir la piloteta entre els tres pals. Sens dubte, va ajudar en aquesta empresa el fet que, quan m’ho vaig proposar, dirigia la banqueta del meu club un simpàtic holandès amb molt de ritme i sempre positiu. Des de llavors, el meu amor pels colors blau-grana i pel futbol en general van restar latents.

Malauradament (o no), uns anys més tard, la meva estimada ha decidit canviar i se m’ha presentat amb les seves millor mudes i amb un caràcter renovat. Costa de reconèixer-la. I la carn és dèbil.

I, com un llarg procés de flirteig, refredat per una cuirassa fruit d’anteriors conflictes, m’està tornant a encisar. Per una banda, presenta un president que, malgrat un xic eixelebrat (en el fons, ell és persona, i un servidor també és chavista, així que certs estirabots se saben perdonar), ha sabut buidar les grades dels violents i nazis Boixos Nois (amb tot el que ha comportat), ha posat el club al servei del país, ha enarborat sempre que ha pogut la senyera estelada i ha renunciat a molts milions per promocionar una organització com l’Unesco a la samarreta. Per altra banda, és liderat per un entrenador que es caracteritza per la moderació, el respecte, la prudència i la humilitat, que estima els colors que defensa i que s’ha mullat sempre que ha calgut per la seva selecció nacional. Finalment, és protagonitzat per un equip amb una majoria de jugadors de la pedrera, que ha inventat un futbol de somni envejat arreu del món, que ha fet del futbol col·lectiu la seva característica principal i que s’ha fet un fart de demostrar que l’espectacle sempre s’ha d’imposar a la gasiveria. Sens dubte, aquest Barça és un altre.

Evidentment, no podem oblidar altres aspectes més tenebrosos, com el pas per la Junta de cert falangista o el protagonisme creixent del mestre del neoliberalisme i les jaquetes llampants, com l’especulació que s’està fent amb el Mini i la destrucció que pot patir el barri de Les Corts o com la quantitat de milions que se segueixen malgastant mentre mor de gana gent arreu del món. El futbol d’elit, evidentment, no esdevindrà d’un dia per l’altre una eina al servei de la revolució social. Tanmateix, tant per tant, i sobretot després de veure nombroses reaccions de la premsa espanyolista, cada cop tinc més clar que, com a opi del poble, jo em quedo amb el Barça!

Anuncis

~ per barrageneral a Desembre 26, 2009.

3 Respostes to “El Barça, com a opi del poble que és, no està gens malament…”

  1. Tenies raó, m’ha agradat molt.

    De fet (suposo que t’ho vaig arribar a explicar… ara no me’n recordo) també vaig patir aquesta època escèpticoblaugrana en èpoques del nostre amic holandès.

    Però digue’m (sé que m’entens) qui es es pot resistir a un entrenador com Guardiola?

    un petonàs!

    Eli.

  2. No estic d’acord en què hi hagin contradiccions entre ser d’esquerres (comunista fins i tot)i que t’agradi el futbol. És l’esport més popular i pot jugar-hi tothom! (NO com el golf, tenis, polo, etc.)
    Et recomano el llibre del Galeano el futbol a sol y sombra. Brillant

    ah, i visca Sèrbia

  3. Demano disculpes.
    L’anterior comentari l’he escrit abans de llegir el text.

    Benvingut, doncs, al bàndol de la llum, al de l’exèrcit desarmat de Catalunya!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: