Qui dirà més gran mentida?

A vegades ens volen prendre per ignorants, però és que poques cites són tan certes com la de “repeteix mil vegades una mentida i es convertirà en veritat”, com afirmava Joseph Goebbels. I la major part de la premsa d’avui dia (“els pamflets que els rics reparteixen als pobres”, com encertadament la definí Lenin) n’ha après molt del qui fou ministre de Propaganda i Il·lustració popular de l’Alemanya nazi, i actua d’altaveu permanent d’uns interessos molt concrets, per molt refotudament rocambolescos i increïbles siguin els seus arguments.

D’aquesta manera, ens hem de creure que la gent deixarà d’anar al cinema perquè les pel·lícules es facin en català (una veritat absoluta que ha aconseguit unir patronal, CCOO i CGT), que totes ens desfogarem molt negant drets a la població nouvinguda (que fins ara ens ha permès sostenir certs serveis públics i serà necessària per seguir-los finançant), que les classes treballadores cobrem massa (el mateix dia que un estudi demostra que el salari espanyol és un 20% inferior a la mitjana europea… i baixant), que cal retallar impostos directes (quan l’Estat espanyol és el segon menys redistributiu de la UE), que la productivitat del/la treballador/a espanyol/a és baixa (quan les empreses estatals foren les que més han incrementat beneficis de tota la UE i l’OCDE, abans de la crisi, entre el 1995 i el 2007), que el grau d’absentisme és molt elevat (quan l’Estat espanyol és dels pocs que no té una definició de què s’inclou dins del terme “absentisme” i tothom hi compta el que li interessa), que les pensions són insostenibles (quan, fins ara, mentre la cosa anava “bé” s’havien anat retallant impostos i ara els ingressos no permeten finançar ni pensions, ni altres serveis bàsics… ni hi ha nassos de tornar a pujar els impostos a les rendes riques), que no ens podem seguir gastant tants diners en escoles taller per a persones amb risc d’exclusió social (quan és molt més car (i socialment injust) condemnar aquestes persones a la delinqüència o la marginació), que l’empresariat està preocupat per l’excessiva temporalitat i, per això, vol avançar cap a un contracte únic (quan el veritable problema és que la immensa majoria de contractes temporals són fraudulents, de forma conscient, per tal de reduir les despeses del mateix empresariat i, amb aquest canvi, el que es pretén és convertir en legal el frau socialment acceptat), que un avenç cap a fórmules de conciliació de la vida familiar i laboral de la dona li ha de millorar la qualitat de vida (quan, en realitat, suposa acomodar-li les tasques reproductives i la doble jornada laboral, així com la supremació masculina als centres de treball, per tal de no afrontar el debat de la corresponsabilitat)…

Hi ha dies que, veritablement, em sento d’un altre món, perquè ho veig tot molt diferent de com m’ho volen vendre… Doctora, és greu?

Advertisements

~ per barrageneral a febrer 3, 2010.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: