En el fons, és només qüestió de democràcia

Aquest cap de setmana s’ha reunit a Sitges el club Bilderberg, un dels Governs a l’ombra més públics i internacionals existents, amb capacitat d’influència arreu del món. Aquesta trobada de representants dels poders fàctics suposa un insult a tota pretensió de democràcia dels Estats burgesos actuals.

Igualment, hem pogut escoltar com José Luis Rodríguez Zapatero justificava les seves retallades en els drets socials i laborals per “donar confiança als mercats internacionals” i perquè “així ho exigeixen el Fons Monetari Internacional i la Unió Europea” (dues institucions extremadament opaques i poc subjectes al poder popular, per cert). Davant del mateix Ple del Parlament, vaig tenir l’ocasió d’escoltar en viu i en directe com José Montilla justificava aquest poder, perquè, segons ell, la banca internacional és qui compra el deute dels Estats i qui els cedeix crèdit. Pel President català, doncs, “és lògic que, com quan vas a demanar diners en un banc, qui te’ls deixa tingui el dret a posar-te les condicions del préstec”, les quals poden ser l’aprimament de l’administració o reformes laborals, per exemple. Essent això cert, quin sentit té que votem esquerres o dretes, cada quatre anys, si després qui decideix les mesures a aplicar són les entitats financeres internacionals?

L’existència d’aquest vassallatge que els governs de cada país reten al capital mundial es veu més clar en època de crisi, quan la dependència és més elevada, però es pot observar en cada moment i des de multitud d’evidències: abandonament de les polítiques socialistes i fins i tot de tall socialdemòcrata gairebé arreu, impuls de polítiques de lliure mercat, facilitats generalitzades per a l’establiment de multinacionals, manteniment d’un impost irrisori per a les Societats d’Inversió de Capital Variable (Sicav) amb l’excusa que d’una altra manera “el capital marxaria”, viatges que ministres i consellers fan a les seus centrals de les empreses multinacionals per prometre ajudes a tort i a dret, mitjans de comunicació i eines de creació d’opinió en mans dels grans capitals privats, donacions empresarials milionàries (legals o no) als partits que representen els seus interessos…

Aquella gent a qui li agrada equiparar capitalisme amb democràcia i llibertat, doncs, s’equivoca completament. El capitalisme és intrínsecament antidemocràtic, ja que, qui més té, té moltíssima més capacitat d’influir, i sense passar per una vulgars i proletàries eleccions de tràmit. L’experiència diu que el socialisme, per si, tampoc garanteix una democràcia de massa més qualitat, però el seu corpus ideològic (i a Marx em remeto) és ambigu en aquest sentit i, si bé puc criticar algunes aplicacions reals que ha tingut, m’atreveixo a assegurar que l’assoliment del socialisme és un requeriment sine qua non per tal d’assolir també una veritable democràcia participativa i igualitària.

En el fons, doncs, em costa de creure que tota aquesta gent que es defineix com a “demòcrata liberal” no tingui incoherències internes elevades, com qui es defineix “republicà juancarlista”, “jueu nazi” o “català i espanyol”. En aquest sentit, com defensen els països socialment més avançats de l’Amèrica Llatina, no hi ha democràcia, sobirania popular real i independència plena sense independència dels poders econòmics i financers internacionals!

Anuncis

~ per barrageneral a Juny 6, 2010.

Una resposta to “En el fons, és només qüestió de democràcia”

  1. El principal problema del capitalisme és que es basa en una visió materialista del món, i el món són moltes altres coses. El bo de tot això és que potser gràcies a la crisi superem la frontera i passem a un món postmaterialista en què no es basi tot en l’afany per consumir. De fet ja fa temps que crec que la gent començava a sentir dins seu una crisi del sistema. La majoria es sentien buits, volien saber el perquè de tot plegat, no entenien com estava conformada la societat. Però quan les coses van bé es va passant com es pot, ara amb la crisi aquest voler saber on vas, tenir una vida interior més plena, pot agafar força i potser podem tornar a pensar que no som el que consumim.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: