Raül Pladevall, relat d’un ignorant feliç

En Raül Pladevall surt de la feina a les 7 de la tarda. Aquell dimarts estava nerviós i amb ganes d’arribar a casa. Era un dia especial. Enfilant pel carrer que el conduïa als ferrocarrils, va sentir que a una via propera ja havia començat la manifestació. Li semblava que protestava contra una reforma laboral que el Govern central havia aprovat feia pocs dies. En Raül treballava en negre i per quatre rals, no entenia com en moments de tanta dificultat econòmica els sindicats es podien dedicar a mobilitzar-se contra unes mesures que li haurien de permetre tenir contracte algun dia, encara que fos amb acomiadament gratuït i sense cap dret. Al cap i a la fi, l’important és treballar i, si ho fas bé i t’hi escarrasses, pots arribar on vulguis, no?

Va deixar de sentir la remor de xiulets i crits quan va arribar a l’estació. Un cop dins el tren, va mirar la portada del diari gratuït de la noia que seia davant. Parlava de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, que s’havia publicat el dia anterior. En Raül ja n’estava una mica fart de tanta cantarella d’un tema que només interessa als polítics i desitja que a partir d’ara ja aparquin aquest tema. Ell estima el seu país, Catalunya, però li avorreixen tots aquests temes de partits, que a més tots són iguals, corruptes i elitistes. El món aniria millor sense ells, pensa, tot i que això que Madrid ens estigui robant sempre i ens talli les ales a la que demanem alguna cosa tampoc és massa agradable. Tanmateix, millor no regirar massa les coses, que els grans canvis mai són bons!

Mirant per la finestra, en Raül navega entre els seus pensaments i records. Ara resulta que el noi aquell del seu grup, en Joan, enlloc d’anar a classes de mecanografia, un cop a la setmana, assistia a la clínica aquella que “curava” l’homosexualitat, obligat pel seu pare. Ho han sabut arran de l’obertura d’un expedient al centre, ja que el noi apareixia sortint de l’edifici a la fotografia d’un diari que il·lustrava la notícia i els hi ho va acabar confessant. En el fons, en Raül entén el pare, que li vol evitar el rebuig que la seva orientació sexual inevitablement produirà entre la societat, malgrat que no hauria de ser així.

Un cop baixa del tren, en Raül es creua amb un nouvingut que ven DVD pirates al carrer. Això li recorda que n’Ali fa una setmana que no s’apropa al centre de treball. Ja li havia avisat que podia ser que el tanquessin a un centre d’interrament, ja que es trobava en situació irregular. És un bon noi, però en Raül també entén que, en moments de grans taxes d’atur, no hi ha feina per tothom. No li agrada pensar que ho estigui passant malament a un centre d’aquests per a immigrants o que passi fam al seu país, però no és problema dels autòctons, que no abundi la riquesa i és llei de vida que hi hagi rics i pobres arreu.

Passant per davant d’una tenda de televisors, veu que la Roja està jugant. En Raül no se sent espanyol, però, com que viu a aquest país i hi juguen molts futbolistes del Barça, espera que guanyin el Mundial. Mentre no hi hagi selecció catalana oficial, bé caldrà anar amb l’espanyola, per molt que sigui aquesta la que impedeix als catalans participar darrera la seva bandera! I bé, en el fons, això de lligar esport i política és una cosa que sempre diuen que cal evitar…

Quan arriba a casa, la mare li demana que vagi en compte de no trepitjar les zones que ha fregat i li anuncia que aviat li farà el sopar. I el pare? Ha anat a comentar la jugada amb els seus amics, arribarà tard, contesta ella. Per variar, pensa en Raül. Li sap greu que, després de la seva jornada laboral, hagi de ser la mare qui se n’encarregui de netejar la casa i preparar els àpats per a tots; però, ja se sap, són altres generacions i han crescut així! A ell li agradaria ajudar-la, però aquell dia té pressa, té coses millors a fer (també per variar).

Per fi, es tanca a l’habitació i obre l’ordinador. Els nervis ja el corsequen. Tecleja l’adreça que li han dit i, efectivament, ja han penjat la dotzena temporada de “Perdut coneixent la teva mare”! No és preciosa la vida? Si és que qui no és feliç és perquè no vol!

Anuncis

~ per barrageneral a Juny 30, 2010.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: