El lema, la senyera i la unitat de la manifestació del 10-J no són minúcies

La setmana passada va ser convulsa. El Tribunal Constitucional ens va deixar clar fins on dóna el marc legal espanyol i, com va encarregar-se de subratllar posteriorment Zapatero, va posar punt i final al procés descentralitzador de l’Estat (una mica abans i tot del que havia votat el poble de Catalunya i que molta gent ja havíem rebutjat per insuficient). I aquest diumenge, la resposta.

Òmnium ha anat treballant per aquest moment de forma silenciosa i efectiva durant mesos. El lema escollit per a l’ocasió és força ambigu “Som una nació. Nosaltres decidim”, però precisament això permet que persones i organitzacions de diverses sensibilitats catalanistes hi puguin donar suport, malgrat que té un deix innegablement sobiranista. Gairebé 700 organitzacions ja hi han donat suport i fan el possible perquè la mobilització sigui un èxit. Totes? Bé, totes no. N’hi ha una que treballa per rebaixar encara més el nivell reivindicatiu.

El PSC juga de la forma més bruta possible per relegar a segona fila la pancarta amb aquest lema i per aconseguir que els líders institucionals liderin la marxa amb una simple senyera. I després de dies d’un estira-i-arronsa continuat, ja comencen a sortir algunes veus que demanen no discutir per minúcies en favor de la unitat.

Doncs no, no són minúcies, perquè la unitat no importa absolutament gens, si aquesta no serveix per un objectiu concret. La unitat fa la força. Però la força per a què? Per dur una senyera? I què vol dir això? El PSC, instal·lat en la pedanteria i la rebequeria constant, vol que tothom cedeixi per sentir-se còmode i no incomodar el Govern espanyol, aquell que ha permès que tingués lloc aquesta nova retallada.

El PSC, aquell partit que ja va aconseguir que la manifestació de dissabte no tingués manifest, per evitar noves incomoditats. El PSC, aquell partit que va presentar al Congrés les primeres esmenes al nou Estatut tot just sortís del Parlament, quan tenia José Montilla com a ministre. El PSC, aquell partit que ha estat incapaç de plantar cara al PSOE cada cop que aquest ha menyspreat el nostre país. El PSC, aquell partit que pretén imposar que la societat civil i la ciutadania avanci darrera unes institucions que a moltes persones ja fa tant de temps que no ens representen. El PSC, aquell partit que ha vist desmuntar-se el seu somni federal i que ara vol aferrar-se a un Estatut dilapidat per no acceptar que el seu model d’Estat és inviable. El PSC, aquell partit que el 1998 va ser incapaç de donar suport a una resolució d’ERC reivindicant el dret a l’autodeterminació (i que va acabar aprovant-se per una àmplia majoria) i a qui ara li incomoda el simple “dret de decidir”. El PSC, aquell partit que pretén una genuflexió de la resta del país per tal que un desacreditat Montilla pugui liderar una mobilització que vol buida de contingut. El PSC, aquell partit que va enviar al Consell de Garanties Estatutaries la Iniciativa Popular per reclamar un referèndum sobre la independència, negant el dret democràtic d’opinar de la ciutadania. El PSC, en definitiva, aquell partit a qui li agradaria que la senyera que pretén que encapçali la manifestació estigui sempre sotmesa a la “rojigualda”.

Jo voldria que la manifestació l’encapçalés una estelada ben gran amb un estel ben roig. I, de fet, em sap greu que no tingui un caire més netament sobiranista. Però el que tinc clar és que, com va dir el López Tena, si el PSC es vol automarginar i sortir al carrer amb una senyera, que s’organitzi la seva pròpia marxa. I que truqui el seu amic Zapatero perquè hi assisteixi, afegeixo jo.

Advertisements

~ per barrageneral a Juliol 6, 2010.

2 Respostes to “El lema, la senyera i la unitat de la manifestació del 10-J no són minúcies”

  1. Si en alguna cosa es pot defensar al PSC és en el fet que, com que ells consideren que el lema és independentista i ells no volen la independència, prefereixen no sortir darrera el lema…altres partits ara es fan dir independentistes i després et diuen que Catalunya encara no està preparada per ser-ho… però bé, que és una vergonya tot plegat, si! i el paper de Chacón…penós u.u

  2. Això es una manifestació autonomista, proestatutària i per tan visceralment antiindependentista. El nacionalisme no hi te cabuda.
    Jo no hi aniré pq em sembla una vulgaritat folklòrica sortir al carrer per aquesta bestiesa peró cal reconeixer que el lema d’Omnium supurava enveja convergent pels quatre costats.

    Jo tinc un lema millor, a veure que et sembla “Els ciutadans de la única nació existent, la Humanitat, que vivim i treballem al territori conegut com Catalunya i ens trobem representats per l’Invencible Govern Tripartit, desitgem que a la propera reforma de la Constitució s’afegeixin les minúcies que l’excel·lent tribunal COnstitucional va retallar, per tal que el Síndic de Greueges Rafael Ribó tingui suficient poder per lluitar contra la màfia convergent. PD: Artur Más cabró, torna els diners del Palau!”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: