S’ha acabat la Copa del Món del Masclisme 2010?

Diumenge passat va finalitzar el Mundial de futbol i, per tant, ara toca felicitar la selecció espanyola, (mereixedora) vencedora del torneig, lamentar els feixistes incidents que van tenir lloc en motiu d’això i treure conclusions de tot tipus. En concret, m’agradaria comentar alguns aspectes amb visió de gènere, ja que fins ara no he estat capaç de trobar una reflexió d’aquest estil, malgrat que hi ha hagut lamentables episodis que la podrien haver motivat.

Com a constatació general, cal acceptar que el futbol ni és només un esport, ni és un sentiment. És molt més que això, i no precisament per a bé. És també un reflex d’una societat tremendament masclista. Al costat de les filigranes amb la piloteta, dels milions que corrien al costat de la pobresa que encara respira el país sud-africà amfitrió i els exaltats sentiments nacionals a flor de pell, les hormones masculines hi tenien reservat un paper molt important i els cossos femenins esdevenien (un cop més) simples objectes per al gaudi visual i carnal del patriarca. I d’això se’n beneficiava tothom.

El cas més conegut és el de Larissa Riquelme, la suposada “nòvia del Mundial”. Aquesta model del Paraguai que en eliminatòries anteriors ja havia destacat per la seva voluptuositat i els seus nervis a les grades va prometre despullar-se si la seva selecció eliminava l’espanyola a les semifinals. Devia tenir emparaulada una generosa quantitat de diners i, com el seu combinat no la va secundar, va decidir que es despullava igualment per un diari del seu país. I, ja posats, es va canviar de jaqueta (metafòrica) i es va fer aficionada de la nit al dia a la “Roja” i es va despullar també per la Interviú. En devia treure una bona picossada a costa del futbol i de les hormones dels seus aficionats.

Per altra banda, seguint-li l’estela, la pornstar holandesa Bobby Eden va prometre que practicaria una felació a tots els seus seguidors del twiter si Holanda guanyava la final a Espanya. Els de la “Roja” van tornar a fastidiar les esperances de milers d’homes (homínids, a tot estirar), però la seva campanya de màrqueting va funcionar i va augmentar de 5.000 a més de 110.000 el nombre de seguidors, pel qual va avançar que faria “alguna cosa especial” per compensar-los.

Seguint per aquí, també va tenir força el premi de “Miss Mundial de futbol”, que van protagonitzar 32 representants de les seleccions finalistes uns dies abans de començar aquesta darrera fase del torneig. Aquest és el segon cop que es dóna aquest trofeu, que no té equivalent masculí (ni falta en fa), i, més enllà de representar l’enèssima mostra de cosificació de la dona, és especialment greu perquè qui va guanyar va ser una argentina encara adolescent, de 17 anys. M’imagino la llardosa cara de milers d’aficionats del futbol bavejant per una noia tan jove…

El diari de l’Espanya profunda “Marca” no es va tallar ni un pèl i ha anat presentant les fotos de les aficionades més maques del Mundial en un secció específica, com una peça més de l’espectacle. Ens podríem preguntar també pel motiu pel qual mai les Copes del Món de futbol femení tenen tant d’èxit ni aixequen tantes passions o seria convenient recordar el negoci del sexe que s’amaga darrera de cada competició d’aquest tipus, ja que fins a 40.000 prostitutes es van desplaçar (més o menys voluntàriament) a Sud-Àfrica, per tal de satisfer les necessitats d’aficionats i futbolistes. I la resposta del país amfitrió, per cert, molt digne: “netejar” els carrers de prostitutes i pidolaires, per tal que sembli tot impol·lut i fer més difícil i perillosa la feina de les treballadores del sexe.

Sempre hi ha alguna notícia positiva, com el fet que una ONG de suport a les prostitutes del Brasil va aprofitar el Mundial per llançar una línia de roba esportiva els beneficis de la qual servirien per millorar les seves condicions de vida. Però no podem fer de l’excepció norma i encara menys podem normalitzar una situació que no té perquè ser gens normal. Un esport, que hauria de ser exemple d’esforç i perseverança, no només ha quedat prostituït pel negoci i les màfies que el controlen, sinó per un masclisme molt encallat en ell. I ens diran que la “Roja” presenta uns valors molt útils per la societat, però cal mirar més enllà i adonar-nos-en que el mal és molt més profund.

I, mentre els aficionats bavejaven per unes curves i unes models espavilades i ben assessorades, les dones s’entendrien amb el romàntic petó d’Iker Casillas a Sara Carbonero… Visca els estereotips de gènere!

Anuncis

~ per barrageneral a Juliol 15, 2010.

Una resposta to “S’ha acabat la Copa del Món del Masclisme 2010?”

  1. El petó de l’Iker va servir almenys per demostrar que les dones són tant o més professionals que els homes!(cosa que hi ha gent que encara dubta). Segur que la Carbonero li va fotre una bronca després…és una falta de respecte, que ella estava treballant!! o va sortir ella a fer-li un petó quan ell parava alguna pilota?XD hagués sigut ridícul i tothom l’hagués increpat (ja ho van fer quan van perdre un partit…imagina!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: