Convergència és una família i vol anar de vacances (o no)

Jo m’imagino així una escena a can família CDC discutint sobre on sortir de vacances:

Artur Mas (AM): Escolteu, que m’he desmelenat! Que ja està bé això de passar cada estiu amb els avis, aquí a casa i que enguany podem fer un pas més i sortir al carrer! Comença el canvi!

Fill sobiranista (FS): Visca!

Fill sector negocis (FSN): Carai, a casa no s’estava tan malament, però entenc que potser podríem treure el cap…

Fill moderat (FM): Home, ara que està de moda això de sortir i que aquests veïns que tenim i que es queden sempre a casa comencen a estar mal vistos, sí que estaria bé marcar distàncies. Però res d’històries estranyes, eh?

AM: No, mireu, que som una família i tenim el dret de decidir! I ara és el moment de decidir! Ara és el moment d’iniciar un recorregut que no té perquè tenir límit ni destí fixat! Anirem fins allà on vulguem anar!

FS: Així, anirem a la platja??

FM: On vas, home!

FSN: No siguis bèstia, carai!

AM: Sobi, fill, no ens passéssim! La família no està madura encara per anar a la platja! Anirem fins on vulguem anar, fins on decidim anar, però en tot allò que generi consens, que ara no estem per tirar-nos els plats pel cap!

FM: I així, on anem? Jo és que m’enyoro ràpid, si anem molt enllà, eh?

AM: A veure, crec que tindrem consens en començar el viatge ficant benzina al cotxe, com aquells veïns euskalduns, que cada dos per tres van a la gasolinera de la cantonada a carregar el dipòsit.

FSN: Això és molt interessant!

FS: I després de la gasolinera de la cantonada…?

AM: Carai, és important la benzina! I així podríem parlar de tu a tu amb altres famílies, podríem anar a picar a les seves portes, i no ens trobaríem només a les reunions de veïns del carrer, que això és molt fred…

FS: Però bé hauríem de decidir què fer amb la benzina del cotxe i si volem convidar veïns a anar de vacances amb nosaltres a algun lloc!

AM: Efectivament, som una família i tenim el dret de decidir on anar de vacances! I no podem posar-nos límits abans d’hora!

FM: Estàs proposant que fem un referèndum per decidir on anem?

AM: No, això no! Que els avis s’emprenyarien, si no els tenim en compte! Ja sabeu com es posen…

FSN: Així, anem a omplir el dipòsit del cotxe o què?

FS: Però haurem de decidir on anem després!

AM: L’important és avançar, actuar com una família! Ara no ens dividirem entre nosaltres per segons on anem, no? Però, en cas que decidíssim quedar-nos a la gasolinera, seria perquè nosaltres ho hauríem decidit, eh? Que som una família i tenim el dret de decidir que muntem una paradeta a l’àrea de descans i passar allà tot l’estiu! Però sense marcar-nos límits, és clar…

FM: I no estaria gens malament! Que hi venen uns discos de Camela que m’agraden prou…

FSN: Però si els avis truquen i els notes emprenyats, tampoc caldria forçar la màquina, que ja saps que ara l’oncle Duran els està netejant les cacones i un estirabot dels nostres podria fer que, després de tant treballar-s’ho, perdés aquella plaça ministerial a la residència de la tercera edat que tant anhela…

AM: Sí, és clar, l’interessant és diferenciar-nos d’aquests veïns que no surten mai de casa si els hi ho impedeixen els avis, tot i que un d’ells es mor per anar a la platja. Nosaltres podríem anar a la platja, però si al final decidíssim quedar-nos a casa, no seria perquè els avis ens ho impedissin, sinó perquè nosaltres ho hauríem decidit! El canvi és enorme! Ni punt de comparació! Comença el canvi!

FM: Així, ens quedem a casa?

AM: Però perquè nosaltres ho decidim! Ai, els avis, si se’ns posen tontos, que ens atrevirem a anar fins la gasolinera de la cantonada…

FS: Però jo vull anar a la platja!

AM: Si, com a família, decidim anar a la platja, hi anirem!

FSN: Però no ho hem decidit…

AM: I a més, tampoc sabem nedar, però si, com a família, decidim aprendre’n, qui sap si mai…

FS: Però si els avis ens van deixar fer una piscineta i n’hem après!

FM: I com de bé hi estem! Tu per què vols omplir-te de sorra, ara? Com a família, mai hem volgut anar a la platja! A més, no ens cal pescar, que ja ens duen el peix al cove, cada matí…

FSN: Però, si vulguéssim algun llucet més, no estaria malament, tampoc!

AM: Com  a família, tenim dret a decidir-ho! I a no marcar-nos límits de peix!

FS: Però a la platja podem treure tot el peix que vulguem!

AM: Anar a la platja és una opció, no ho podem descartar de bones a primeres, sempre i quan no dividim la família…

FM: A mi és que em fa mandra, la platja!

FSN: I jo vull el disc de Camela!

AM: Així, tots d’acord amb anar a posar benzina al cotxe i ja veurem, sense límits i com a família que som?

FS: Si ens ha de servir per arribar algun dia a la platja…

FM: O per tornar després a casa…

AM: Fantàstic, ara els vaig a tirar en cara als moderats dels nostres veïns que hem decidit que, com a família, exigirem poder posar benzina i després qui-sap-què!

FSN: Quan tornis, però, anirem a posar-la?

AM: Fillet Nego, això ja ho veurem, que sempre t’he dit que el més important no és fer, sinó aparentar!

Advertisements

~ per barrageneral a Juliol 27, 2010.

Una resposta to “Convergència és una família i vol anar de vacances (o no)”

  1. xdddd
    m’ha fet molta gràcia la conversa!! ara…segons la Rahola el Mas si alguna cosa té és que el que diu ho fa!! llegeix-te (si encara no ho has fet) el llibre i fes-nos un comentari home!!:P

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: