Convergència és una família i vol anar de vacances (o no)

Jo m’imagino així una escena a can família CDC discutint sobre on sortir de vacances:

Artur Mas (AM): Escolteu, que m’he desmelenat! Que ja està bé això de passar cada estiu amb els avis, aquí a casa i que enguany podem fer un pas més i sortir al carrer! Comença el canvi!

Fill sobiranista (FS): Visca!

Fill sector negocis (FSN): Carai, a casa no s’estava tan malament, però entenc que potser podríem treure el cap…

Fill moderat (FM): Home, ara que està de moda això de sortir i que aquests veïns que tenim i que es queden sempre a casa comencen a estar mal vistos, sí que estaria bé marcar distàncies. Però res d’històries estranyes, eh?

AM: No, mireu, que som una família i tenim el dret de decidir! I ara és el moment de decidir! Ara és el moment d’iniciar un recorregut que no té perquè tenir límit ni destí fixat! Anirem fins allà on vulguem anar!

FS: Així, anirem a la platja??

FM: On vas, home!

FSN: No siguis bèstia, carai!

AM: Sobi, fill, no ens passéssim! La família no està madura encara per anar a la platja! Anirem fins on vulguem anar, fins on decidim anar, però en tot allò que generi consens, que ara no estem per tirar-nos els plats pel cap!

FM: I així, on anem? Jo és que m’enyoro ràpid, si anem molt enllà, eh?

AM: A veure, crec que tindrem consens en començar el viatge ficant benzina al cotxe, com aquells veïns euskalduns, que cada dos per tres van a la gasolinera de la cantonada a carregar el dipòsit.

FSN: Això és molt interessant!

FS: I després de la gasolinera de la cantonada…?

AM: Carai, és important la benzina! I així podríem parlar de tu a tu amb altres famílies, podríem anar a picar a les seves portes, i no ens trobaríem només a les reunions de veïns del carrer, que això és molt fred…

FS: Però bé hauríem de decidir què fer amb la benzina del cotxe i si volem convidar veïns a anar de vacances amb nosaltres a algun lloc!

AM: Efectivament, som una família i tenim el dret de decidir on anar de vacances! I no podem posar-nos límits abans d’hora!

FM: Estàs proposant que fem un referèndum per decidir on anem?

AM: No, això no! Que els avis s’emprenyarien, si no els tenim en compte! Ja sabeu com es posen…

FSN: Així, anem a omplir el dipòsit del cotxe o què?

FS: Però haurem de decidir on anem després!

AM: L’important és avançar, actuar com una família! Ara no ens dividirem entre nosaltres per segons on anem, no? Però, en cas que decidíssim quedar-nos a la gasolinera, seria perquè nosaltres ho hauríem decidit, eh? Que som una família i tenim el dret de decidir que muntem una paradeta a l’àrea de descans i passar allà tot l’estiu! Però sense marcar-nos límits, és clar…

FM: I no estaria gens malament! Que hi venen uns discos de Camela que m’agraden prou…

FSN: Però si els avis truquen i els notes emprenyats, tampoc caldria forçar la màquina, que ja saps que ara l’oncle Duran els està netejant les cacones i un estirabot dels nostres podria fer que, després de tant treballar-s’ho, perdés aquella plaça ministerial a la residència de la tercera edat que tant anhela…

AM: Sí, és clar, l’interessant és diferenciar-nos d’aquests veïns que no surten mai de casa si els hi ho impedeixen els avis, tot i que un d’ells es mor per anar a la platja. Nosaltres podríem anar a la platja, però si al final decidíssim quedar-nos a casa, no seria perquè els avis ens ho impedissin, sinó perquè nosaltres ho hauríem decidit! El canvi és enorme! Ni punt de comparació! Comença el canvi!

FM: Així, ens quedem a casa?

AM: Però perquè nosaltres ho decidim! Ai, els avis, si se’ns posen tontos, que ens atrevirem a anar fins la gasolinera de la cantonada…

FS: Però jo vull anar a la platja!

AM: Si, com a família, decidim anar a la platja, hi anirem!

FSN: Però no ho hem decidit…

AM: I a més, tampoc sabem nedar, però si, com a família, decidim aprendre’n, qui sap si mai…

FS: Però si els avis ens van deixar fer una piscineta i n’hem après!

FM: I com de bé hi estem! Tu per què vols omplir-te de sorra, ara? Com a família, mai hem volgut anar a la platja! A més, no ens cal pescar, que ja ens duen el peix al cove, cada matí…

FSN: Però, si vulguéssim algun llucet més, no estaria malament, tampoc!

AM: Com  a família, tenim dret a decidir-ho! I a no marcar-nos límits de peix!

FS: Però a la platja podem treure tot el peix que vulguem!

AM: Anar a la platja és una opció, no ho podem descartar de bones a primeres, sempre i quan no dividim la família…

FM: A mi és que em fa mandra, la platja!

FSN: I jo vull el disc de Camela!

AM: Així, tots d’acord amb anar a posar benzina al cotxe i ja veurem, sense límits i com a família que som?

FS: Si ens ha de servir per arribar algun dia a la platja…

FM: O per tornar després a casa…

AM: Fantàstic, ara els vaig a tirar en cara als moderats dels nostres veïns que hem decidit que, com a família, exigirem poder posar benzina i després qui-sap-què!

FSN: Quan tornis, però, anirem a posar-la?

AM: Fillet Nego, això ja ho veurem, que sempre t’he dit que el més important no és fer, sinó aparentar!

~ per barrageneral a Juliol 27, 2010.