Brindo per Formentera, brindo pel seu jovent actiu i combatiu
“(…) Brindo per Formentera,
per la plana de Vic.
Brindo per la collita de marihuana dels meus amics.
Pels indis de Chiapas,
brindo pel seu estel.
Brindo per Cuba lliure i pel camarada Fidel.
I brindarem tot maleint la memòria de Felip Quint! (…)”
Brindis (Brams)
Fa quatre anys que tinc la sort de visitar cada estiu Formentera. El meu paradís, la meva enamorada. Platges i excursions, tranquil·litat i alegria, festa i lluita. I és que darrera de la imatge simplista d’aquesta illa que està a la boca de tothom arran del fantàstic anunci d’Estrella Damm de l’any passat i de la qual el turisme italià n’ha okupat una bona part se n’amaga la seva faceta més jove, activa i combativa.
Cada estiu des de fa 21 anys se celebren durant el mes d’agost les Festes de Santa Maria, que commemoren al voltant del 5 d’agost l’arribada de Jaume I a l’illa i aprofiten per reivindicar la llengua, la cultura, la sostenibilitat i els lligams de Formentera amb la resta dels Països Catalans. Un jovent compromès i que ha de superar les dificultats típiques de viure bona part de l’any fora de l’illa i de l’hostilitat dels seus sectors més conservadors, reaccionaris i espanyolistes, però que aconsegueix confeccionar un calendari d’actes sorprenent i cada vegada més exitós. Obrint Pas, La Gossa Sorda, Els Amics de les Arts, Revolta 21, Gossos, Burman Flash, Pirat’s Sound Sistema o Mesclat són alguns dels grups que han aconseguit portar els darrers anys, juntament amb activitats de cultura popular, xerrades i video-fòrums o la constitució l’any passat de la primera colla castellera de l’illa.
Amb la complicitat dels seus comerços i funcionant de forma totalment voluntarista, fan de Formentera un espai de reivindicació durant el mes d’agost i fan onejar la bandera estelada davant dels nassos de qui esperava trobar tan sols noies espectaculars amb barrets de vaquer i cerveses Estrella Damm (allà s’hi veu San Miguel, per cert). Ara hi governa una coalició d’esquerres que agrupa des de gent del PSIB-PSOE fins a independentistes i independents, per un sol regidor de marge per damunt del PP, qui té molta força i qui any rere any ha criticat i amenaçat de boicotejar les festes. Un cop van aconseguir-ho, arran d’un pregó que criticava la intocable Monarquia, però els hi va sortir malament, ja que allò va provocar la solidaritat del teixit social de Gràcia i, des de llavors, cada any també se celebra en el barri barceloní una jornada d’agermanament.
Enguany la Raquel i la Noèlia capitanejaven la Comissió de Festes de Santa Maria, dues de les noies més trempades i vàlides que tinc l’excepcional sort de conèixer, però que serien incapaces de tirar tot això endavant sense el suport de desenes de joves compromeses i compromesos d’una agrupació que de forma lamentablement minoritària al nostre país està majoritàriament formada per noies. El que van començar sent unes acciones d’un Moviment de Defensa de la Terra en apogeu ha madurat fins esdevenir un grup consolidat i que organitza una de les festes alternatives més meritòries de tot el país.
Sens dubte, el manteniment de la flama de la llibertat nacional, el fet que la totalitat de l’equip de govern hagi firmat els manifestos en favor del dret de decidir i la possibilitat que algun dia aquest s’exerceixi el deurem a persones com les que avui en dia decideixen renunciar a moltes hores d’unes platges bucòliques per tal de poder organitzar aquestes festes i per continuar amb aquesta lluita.
Per això, brindo per elles i n’admiro la seva perseverança. Per això, sempre les tindré al cor, a elles i a la seva illa.
Barra General Indefinida 