En contra del nacionalisme uniformitzador, jo estic a favor del .bcn!

Abans d’ahir, dissabte, dia 25, vaig llegir al Punt un article de Jordi Bosch, que firmava com a vicepresident de la sectorial de societat de la informació d’Esquerra, tot i que també exerceix el càrrec de secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, en el qual s’hi mostrava contrari a la creació del domini “.bcn” per a pàgines web relacionades amb Barcelona, tal com preveu sol·licitar l’Ajuntament de la ciutat.

El text duia per títol Visc a “.cat”, no visc a “.bcn” i repetia alguns dels arguments que CiU i Esquerra han anat presentant, per tal de rebutjar l’extensió “.bcn” per a internet, argumentant que aquesta podria utilitzar-se en contra del “.cat” aconseguit fa tres anys i que tants èxits ha aconseguit.

Espero que ningú em malinterpreti, i és que segueixo tan compromès per sempre amb els espais de sobirania que ens puguin proporciona plataformes com internet i, sobretot, segueixo tenint la mateixa tírria irracional cap a Barcelona i tot allò que aquesta suposa, però això no treu que els hi vulgui reconèixer el dret als barcelonins i les barcelonines de disposar del seu propi domini, com a espai físic amb identitat pròpia (ni que sigui com a ciutat). Aquella gent que afirma que crear una identitat web purament barcelonina significa anar en contra de la catalana crec que té un pensament prou paranòic, sobretot tenint en compte que el sentiment municipal difícilment competirà contra el nacional, i és incapaç de veure que la riquesa està en la pluralitat.

Tan dramàtic és que una associació, empresa o delegació de Barcelona usi el “.bcn”, mentre que una que opera en tot el territori català usi el “.cat”? Per quina raó un web que fa referència a la capital del Principat ha d’identificar-se amb tot el territori lingüístic català? Els alemanys i les alemanyes van creure que era secessionista el “.berlin” que ha sol·licitat la seva capital? I, sobretot, per quin motiu Barcelona hauria d’usar obligatòriament el domini “.cat”? Estem d’acord que seria desitjable que, essent capital catalana, es mostrés com a tal arreu del món; però, si l’autor/a d’un web barceloní s’identifica més amb el “.bcn”, cal prohibir-li que l’usi? L’adhesió al “.cat” no hauria d’ésser lliure i no imposada? I, en tot cas, per què no podem veure el “.bcn” com una fórmula catalana més?

El que més greu em sap és que s’estan usant arguments molt típics per oposar-se al “.bcn”, semblants als que fan servir alguns espanyolistes per tal de carregar contra les demandes identitàries catalanes i que tant hem criticat per uniformitzadores, amb l’agreujant que ara es presenta una ciutat que vol tenir perfil propi en un país, enlloc d’un país que vol significar-se dins del que alguns anomenen nació indivisible (amb el que no hi ha xoc d’identitats nacionals). Rellegint l’article de Jordi Bosch, us presento 10 d’aquests arguments, per ordre d’aparició:

1. Això costarà molts diners als i les contribuents: “Com s’entén que l’Ajuntament de Barcelona mogui en plena crisi grans quantitats de diners dels ciutadans…” (com si la creació d’una identitat no fos una tasca primordial de les administracions!)

2. El PP hi dóna suport: “[Amb] complicitats com les del PP…” (com que el PP vota en contra de l’Estatut, què cal que fem nosaltres?)

3. No és un problema del poble, és una necessitat inventada des de l’administració: “No puc creure en les virtuts d’una iniciativa com aquesta iniciada des de dalt” (cal esperar una manifestació espontània de la gent, abans d’iniciar qualsevol procés?)

4. És només publicitat de certs partits que viuen d’això: “Amb la crisi i els pressupostos ajustats, és la iniciativa del “.bcn” un remake de baix cost del Fòrum de les Cultures?” (els altres partits, que viuen en els seus llorers, fent sempre política d’aparador: típic argument populista)

5. Ho fan per molestar i per anar a la contra: “L’Ajuntament de Barcelona farà servir el “.bcn” a tort i a dret per la ciutat i a les campanyes institucionals, locals, nacionals i internacionals, en comptes del “.cat”? Si es així, el “.bcn” servirà inequívocament per restar potència al “.cat” (si un web fa referència a Barcelona, per quin motiu caldria que s’identifiqués amb tota la comunitat lingüística catalana? Potser seria desitjable, però, si preferís el “.bcn”, no tindria perquè significar que ho fes en contra de res, sinó potser perquè aquest domini és més precís)

6. No tenen dret de decidir sobre allò que els concerneix, perquè només són una part d’un tot: “Barcelona no és només la ciutat dels barcelonins, sinó de centenars de milers de catalans que cada dia s’hi relacionen” (i Andorra és també de totes i tots aquells que van a comerciar-hi cada dia i, per tant, no té dret al domini “.ad”?) i “Recordem que Barcelona no és res sense la terra, la llengua i la cultura catalanes, i els territoris de parla catalana serien més dèbils sense Barcelona” (aquesta és molt dura, perquè ja estem molt cansats/des de sentir frases condescendents sobre les grans tasques fetes per catalans/es per Espanya i quantes grans coses que s’han fet en la situació actual de “col·laboració” entre espanyols/es d’arreu de la “Nación”)

7. Ho fan perquè tenen ànsies secessionistes: “[Barcelona] vol prendre consciència d’aquest paper [de capital catalana] o vol continuar amb iniciatives de ciutat estat, de la Catalunya paral·lela que des de determinades institucions i mitjans de comunicació s’ha volgut bastir” (qualsevol demanda d’identitat pròpia significa el trencament!)

8. Aquests identitarismes són impositius: “Parlant del Barça, què farà l’Ajuntament de Barcelona si mai s’aprova el “.bcn”? Pressionarà el club per tal que exploti el “.bcn” en comptes del “.cat” que, des de sempre, ha rebut el suport i complicitat de l’entitat blaugrana?” (compte, que vivim en una dictadura nacionalista, on es persegueix aquell/a que no hi combregui!)

9. Hi ha altres prioritats: “L’Ajuntament de Barcelona potser s’hauria de preocupar més per evitar que a la ciutat es venguin com a records barrets mexicans i motius taurins, en un procés d’aculturació turística flagrant, i no pas promoure iniciatives com el “.bcn”, que no fan més que afeblir-nos com a societat” (això vol dir que, mentre faci una cosa, no pot fer l’altra? I, anant a l’argument de la frase: pot l’Ajuntament decidir quins souvenirs es venen i quins no, a la ciutat?)

10. Són ànsies grandiloqüents de la part, que pretén imposar-se sobre el tot: “[Cal] denunciar aquells que veuen, entenen, promouen i projecten Catalunya com la gran àrea metropolitana de Barcelona” (algú ha suggerit que els comerços de Lleida haurien de tenir el web amb el “.bcn”, enlloc del “.cat”?)

Tanmateix, coincidexo amb algunes qüestions, com que seria interessant veure “una campanya turística internacional amb un eslògan del tipus Barcelona, capital of Catalonia o Barcelona, catalan land” o que “cal demanar que Barcelona recuperi d’una vegada el rol de cap i casal de Catalunya”, tot i que també hem de tenir clar que aquesta ha de ser una opció lliure del govern municipal que esculli la ciutadania de Barcelona i, sobretot, que crear una identitat local no ha d’implicar renunciar a reforçar-ne la seva identitat nacional, ja que ambdues no entren en contradicció, sinó que poden complementar-se. Així, cal respectar tota demanda d’identitat a les administracions inferiors, com a mínim tanta com li exigim a les nostres administracions superior. I, arribat a l’extrem, si Barcelona es considerés nació, volgués independitzarse dels Països Catalans i l’Estat espanyol i la seva ciutadania ho votés en referèndum, caldria invalidar la consulta? Quin ens tindria dret a frenar les demandes d’autogovern d’una comunitat que s’identifica com a nacional (o no)?

~ per barrageneral a Octubre 28, 2008.