En contra del nacionalisme uniformitzador, jo estic a favor del .bcn!

Abans d’ahir, dissabte, dia 25, vaig llegir al Punt un article de Jordi Bosch, que firmava com a vicepresident de la sectorial de societat de la informació d’Esquerra, tot i que també exerceix el càrrec de secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, en el qual s’hi mostrava contrari a la creació del domini “.bcn” per a pàgines web relacionades amb Barcelona, tal com preveu sol·licitar l’Ajuntament de la ciutat.

El text duia per títol Visc a “.cat”, no visc a “.bcn” i repetia alguns dels arguments que CiU i Esquerra han anat presentant, per tal de rebutjar l’extensió “.bcn” per a internet, argumentant que aquesta podria utilitzar-se en contra del “.cat” aconseguit fa tres anys i que tants èxits ha aconseguit.

Espero que ningú em malinterpreti, i és que segueixo tan compromès per sempre amb els espais de sobirania que ens puguin proporciona plataformes com internet i, sobretot, segueixo tenint la mateixa tírria irracional cap a Barcelona i tot allò que aquesta suposa, però això no treu que els hi vulgui reconèixer el dret als barcelonins i les barcelonines de disposar del seu propi domini, com a espai físic amb identitat pròpia (ni que sigui com a ciutat). Aquella gent que afirma que crear una identitat web purament barcelonina significa anar en contra de la catalana crec que té un pensament prou paranòic, sobretot tenint en compte que el sentiment municipal difícilment competirà contra el nacional, i és incapaç de veure que la riquesa està en la pluralitat.

Tan dramàtic és que una associació, empresa o delegació de Barcelona usi el “.bcn”, mentre que una que opera en tot el territori català usi el “.cat”? Per quina raó un web que fa referència a la capital del Principat ha d’identificar-se amb tot el territori lingüístic català? Els alemanys i les alemanyes van creure que era secessionista el “.berlin” que ha sol·licitat la seva capital? I, sobretot, per quin motiu Barcelona hauria d’usar obligatòriament el domini “.cat”? Estem d’acord que seria desitjable que, essent capital catalana, es mostrés com a tal arreu del món; però, si l’autor/a d’un web barceloní s’identifica més amb el “.bcn”, cal prohibir-li que l’usi? L’adhesió al “.cat” no hauria d’ésser lliure i no imposada? I, en tot cas, per què no podem veure el “.bcn” com una fórmula catalana més?

El que més greu em sap és que s’estan usant arguments molt típics per oposar-se al “.bcn”, semblants als que fan servir alguns espanyolistes per tal de carregar contra les demandes identitàries catalanes i que tant hem criticat per uniformitzadores, amb l’agreujant que ara es presenta una ciutat que vol tenir perfil propi en un país, enlloc d’un país que vol significar-se dins del que alguns anomenen nació indivisible (amb el que no hi ha xoc d’identitats nacionals). Rellegint l’article de Jordi Bosch, us presento 10 d’aquests arguments, per ordre d’aparició:

1. Això costarà molts diners als i les contribuents: “Com s’entén que l’Ajuntament de Barcelona mogui en plena crisi grans quantitats de diners dels ciutadans…” (com si la creació d’una identitat no fos una tasca primordial de les administracions!)

2. El PP hi dóna suport: “[Amb] complicitats com les del PP…” (com que el PP vota en contra de l’Estatut, què cal que fem nosaltres?)

3. No és un problema del poble, és una necessitat inventada des de l’administració: “No puc creure en les virtuts d’una iniciativa com aquesta iniciada des de dalt” (cal esperar una manifestació espontània de la gent, abans d’iniciar qualsevol procés?)

4. És només publicitat de certs partits que viuen d’això: “Amb la crisi i els pressupostos ajustats, és la iniciativa del “.bcn” un remake de baix cost del Fòrum de les Cultures?” (els altres partits, que viuen en els seus llorers, fent sempre política d’aparador: típic argument populista)

5. Ho fan per molestar i per anar a la contra: “L’Ajuntament de Barcelona farà servir el “.bcn” a tort i a dret per la ciutat i a les campanyes institucionals, locals, nacionals i internacionals, en comptes del “.cat”? Si es així, el “.bcn” servirà inequívocament per restar potència al “.cat” (si un web fa referència a Barcelona, per quin motiu caldria que s’identifiqués amb tota la comunitat lingüística catalana? Potser seria desitjable, però, si preferís el “.bcn”, no tindria perquè significar que ho fes en contra de res, sinó potser perquè aquest domini és més precís)

6. No tenen dret de decidir sobre allò que els concerneix, perquè només són una part d’un tot: “Barcelona no és només la ciutat dels barcelonins, sinó de centenars de milers de catalans que cada dia s’hi relacionen” (i Andorra és també de totes i tots aquells que van a comerciar-hi cada dia i, per tant, no té dret al domini “.ad”?) i “Recordem que Barcelona no és res sense la terra, la llengua i la cultura catalanes, i els territoris de parla catalana serien més dèbils sense Barcelona” (aquesta és molt dura, perquè ja estem molt cansats/des de sentir frases condescendents sobre les grans tasques fetes per catalans/es per Espanya i quantes grans coses que s’han fet en la situació actual de “col·laboració” entre espanyols/es d’arreu de la “Nación”)

7. Ho fan perquè tenen ànsies secessionistes: “[Barcelona] vol prendre consciència d’aquest paper [de capital catalana] o vol continuar amb iniciatives de ciutat estat, de la Catalunya paral·lela que des de determinades institucions i mitjans de comunicació s’ha volgut bastir” (qualsevol demanda d’identitat pròpia significa el trencament!)

8. Aquests identitarismes són impositius: “Parlant del Barça, què farà l’Ajuntament de Barcelona si mai s’aprova el “.bcn”? Pressionarà el club per tal que exploti el “.bcn” en comptes del “.cat” que, des de sempre, ha rebut el suport i complicitat de l’entitat blaugrana?” (compte, que vivim en una dictadura nacionalista, on es persegueix aquell/a que no hi combregui!)

9. Hi ha altres prioritats: “L’Ajuntament de Barcelona potser s’hauria de preocupar més per evitar que a la ciutat es venguin com a records barrets mexicans i motius taurins, en un procés d’aculturació turística flagrant, i no pas promoure iniciatives com el “.bcn”, que no fan més que afeblir-nos com a societat” (això vol dir que, mentre faci una cosa, no pot fer l’altra? I, anant a l’argument de la frase: pot l’Ajuntament decidir quins souvenirs es venen i quins no, a la ciutat?)

10. Són ànsies grandiloqüents de la part, que pretén imposar-se sobre el tot: “[Cal] denunciar aquells que veuen, entenen, promouen i projecten Catalunya com la gran àrea metropolitana de Barcelona” (algú ha suggerit que els comerços de Lleida haurien de tenir el web amb el “.bcn”, enlloc del “.cat”?)

Tanmateix, coincidexo amb algunes qüestions, com que seria interessant veure “una campanya turística internacional amb un eslògan del tipus Barcelona, capital of Catalonia o Barcelona, catalan land” o que “cal demanar que Barcelona recuperi d’una vegada el rol de cap i casal de Catalunya”, tot i que també hem de tenir clar que aquesta ha de ser una opció lliure del govern municipal que esculli la ciutadania de Barcelona i, sobretot, que crear una identitat local no ha d’implicar renunciar a reforçar-ne la seva identitat nacional, ja que ambdues no entren en contradicció, sinó que poden complementar-se. Així, cal respectar tota demanda d’identitat a les administracions inferiors, com a mínim tanta com li exigim a les nostres administracions superior. I, arribat a l’extrem, si Barcelona es considerés nació, volgués independitzarse dels Països Catalans i l’Estat espanyol i la seva ciutadania ho votés en referèndum, caldria invalidar la consulta? Quin ens tindria dret a frenar les demandes d’autogovern d’una comunitat que s’identifica com a nacional (o no)?

Anuncis

~ per barrageneral a Octubre 28, 2008.

5 Respostes to “En contra del nacionalisme uniformitzador, jo estic a favor del .bcn!”

  1. Mira, aquest cop no hi estic del tot d’acord amb tu. Tots sabem molt bé que es pretén amb el .bcn, desmarcar-se de Catalunya, fer-se ciutat del món. Hi ha qui li molesta que s’identifiqui barcelona com a cap i casal de Catalunya.
    Si forem un país normal, es a dir, reconegut, no hi hauria cap problema, però quan la projecció pot venir de Barcelona em molesta que s’en amaguin.

  2. Barcelona una nació? calla calla… quina por! I això que n’estic molt orgullosa de ser pixapina xD

    Bé, a banda que de la teva tírria vers Barcelona ningú ho diria (i ja saps per què t’ho dic) penso que en molts dels teus raonaments tens raó, si bé Barcelona és una ciutat prou important a nivell internacional com per adquirir la identitat que té en tots els àmbit com internet sense que això representi anar en contra de ningu, i en aquest cas del domini .cat.

    Que també ens hem de preocupar del tema mencionat al punt 9? Sí, però és un altre tema… o no? Ja són ganes de fer demagògia!

    De totes maneres, sí que és cert que la relació Barcelona – Països Catalans és ben estranya, per bé que molta gent de comarques ens critica gratuïtament per ves a saber què (pobres de nosaltres, què hem fet per merèixer això?) i hi ha molts barcelonins que això dels Països Catalans ho porten prou malament i d’aquests n’hi ha a tot arreu, no trobo que sigui un motiu de pes per oposar-se al .bcn; hi ha coses que no tenen res a veure les unes amb les altres.

    Desprès d’aquest rotllo, petons!

    pd: quan decideixi fer alguna cosa amb el meu ja t’ho diré!

  3. Felicitats per l´espai. Salut!

    catalansreaccionem.wordpress.com

  4. Hi estic totalment d’acord, sí. Sempre i quan es pugui obtenir el domini .cmssh (per a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura) i, fins i tot, el domini .lcncp (per a Les Cases Noves de Cal Pardo…ep! que això existeix, encara que sembli broma està a l’Alt Penedès, us ho juro…)

    Així tothom content… els de la capital i els que som de poble, ferèstecs i pedrenys.

    Salut.

  5. Flora, és evident que els que volem un país més lliure, volem que tots els seus municipis (amb la seva capital al capdavant) realitzin el seu acte de catalanisme i es presentin al món com a municipis catalans, ja sigui amb el domini web, la llengua o el que sigui, però el que jo defensa és que, si, per les circumstàncies que sigui, no volen fer aquest paper, no se’ls pot obligar a base a renunciar a les seves reivindicacions d’identitat, igual que els espanyols i les espanyoles no haurien de limitar-nos als catalans i catalanes, tot i que ells i elles vulguin fer gran el seu Imperi.

    Eli, pel que fa a la relació BCN-PPCC, potser millorarà quan Barcelona decideixi fer de capital del país, sense anar en detriment de la resta de municipis, sumant enlloc d’aclaparar. I, a veure quan actualitzes el bloc!

    Carme, celebro que t’agradi el bloc. El vostre està molt bé també, sempre actualitzat bé i al moment! Ja us he enllaçat.

    Finalment, Lo Pare Carabasser, estic favor del que dius, ja que crec que tothom hauria de poder-se presentar al món tal com vulgués, amb el domini del país, de l’estat, del municipi… Per què no? No ens han de fer por les identitats dels i les altres, encara que nosaltres tinguem les nostres i, depèn de com, tot pot sumar!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: